Que no ens agafin amb les banderes brutes

La cosa que més em deprimeix, quan contemplo la vida des dels carrers de la ciutat, és la visió patètica de les banderes brutes i/o desgastades que pengen de moltes finestres i balcons. Bé, no exactament, encara em deprimeix més la imatge d’alguns taulells de bars manolos i les seves tapes tristes: aquelles safates mig buides d’ensaladilla com repintades de groc amb titanlux, aquells pintxos morunos inexpressius, aquelles engrunes de xampinyons tantes vegades reescalfades que moren tenyits d’un color de gos com fuig immerescut, aquells pila de patates que mai arribaran a ser braves ni res que se li assembli…, però aquest és un tema que haurem de deixar per a un altre post perquè voldria avui centrar-me en el lament contingut però contundent en contra de la falta general de cura i higiene en les nostres banderes populars, les que espontàniament el poble ha penjat des de fa temps de la façana de casa seva.

No voldria que se’m confongués amb un maniàtic de les  banderes, tot el contrari, no m’agraden, no en sóc gens de banderes, jo, ni de draps al vent. M’agraden tan poc les banderes que no n’he tingut mai cap. Ni la dels meus, per a un moment general d’alegria o proclamació, ni la dels altres, pel cas que vinguessin maldades. Bé, sí, confesso que, d’amagat de la família, vaig furtar un llençol blanc a la bugada, que tinc ben guardat per si arriba el cas de la rendició, que aquesta sí que és pràctica. Treure una bandera blanca en el moment oportú és de persones assenyades.

Però si parlem de les banderes que onegen en els pals de tants balcons oficials i no, les constitucionals, pre-constitucionals, post-constitucionals, de països amb estat, de països sense estat, d’institucions esportives, de col·lectius vituperats, d’organitzacions mundials o de multinacionals cobdicioses, reconec la meva insensibilitat més absoluta. No hi crec. Ni en el seu teòric valor per se ni en la seva representativitat.

Queden lluny els temps d’infantesa i de pel·lícules bèl·liques americanes en les que una bandera tacada de sang i cremada pel foc de l’enemic et commovia. Ja ens hem fet grans, ja hem vist de tot. Però la fe ­–que respecto, si em respecta– no té res a veure amb l’absència de pulcritud, i la depriment imatge de la deixadesa. Es veu pel paisatge urbà tanta bandera estelada recremada per tanys anys d’exposició al sol de la mediterrània i esfilagarsada per les inclemències meteorològiques que més que un homenatge o una reivindicació –posem pel cas que vulgui ser-ho– sembla un escarni i un menysteniment del que pretén homenatjar. Es nota molt que hi ha qui li va agafar un rampell patriòtic el 2012, va penjar la bandera que va comprar al basar xinès de sota casa i allà la va deixar, oblidada, potser pensant que allò de la DUI era qüestió de dies…

Si volem lluir banderes (en la qual cosa jo no hi entro a opinar) mantinguem-les en condicions. No fos cas que passin els divuit mesos promesos i en lloc de tenir un estol d’estelades que facin goig i siguin l’admiració  dels forasters (tant si venen en so de pau com si porten el tanc posat), ens trobem amb una munió de draps bruts empastifant el skyline, com si es tractés de roba estesa, i aquesta no és una bona imatge pel negoci turístic, diuen. Crec que si no som capaços de mantenir la bandera en condicions més val que pleguem.

A part que la tinguem neta i en condicions, el que més m’interessa pel que fa a les banderes és el programa surrealista de televisió per internet que fa el professor Sheldon Cooper i que es titula “Fun with flags”. El recomano.

Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , ,

2 thoughts on “Que no ens agafin amb les banderes brutes

  1. Ramon B. Ivars ha dit:

    Jo , com a escenògraf que sóc, sempre he preferit els pendons i els domassos

    M'agrada

  2. Miquel ha dit:

    Suposo que és sabut que l’anomenada ANC, assemblea nacional catalana, com altres entitats fan o paren “paradetes” (guinguetes segons en Fabra).a llocs concorreguts dels pobles del país. Durant mesos i a molt pobles en aquests paradetes es promocionava, de fet es regalava, el canvi de banderes velles per noves: “Si la tens descolorida te la canviem per una de nova”.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: