Què seria de mi si no fos per Bucaramanga?

L’altre dia vaig parlar telefònicament amb Bucaramanga. Ho faig de tant en tant. Es tracta d’una ciutat colombiana de mig milió d’habitants, a 380 km. de Bogotà, situada al nord-est del país, sobre la serralada Oriental (una branca de la serralada andina), travessada pel riu Suratà i, sobre tot, pel Río de Oro, que conserva algunes mostres valuoses d’arquitectura colonial i la casa, ­actualment museu,­ on va residir Simón Bolívar el 1828.

No hi he estat mai, però quan hi vagi el primer que hauré de fer serà tastar alguns plats de la gastronomia local com la pepitoria,  un guisat de menuts i sang de cabró barrejat amb arròs blanc o les hormigas culonas, abundoses els mesos de març i abril. a les que se les extirpa el cap i les ales i es rosteixen directament al foc. Són molt apreciades, sembla ser, pels poders afrodisíacs que les hi atribueixen.

De fet, jo a penes havia sentit a parlar de Bucaramanga sinó fos que els anys 70, un grup instrumental madrileny anomenat Pekenikes va treure un tema titulat “Tren transoceánico a Bucaramanga” , que jo havia fet servir abastament com a sintonia o fons de programes radiofònics perquè tenia una percussió molt marcada i anava bé per parlar-hi al damunt. Però de cop i volta, per aquelles circumstàncies que mai no t’hauries ni imaginat, Bucaramanga s’ha fet present a la meva vida, gairebé de manera indispensable. Veuran.

L’altre dia, com he començat a explicar, se’m va desconfigurar la programació de la TDT de la tele i com que tinc contracte amb Orange vair apel·lar al servei d’atenció al client que té el seu call center a…, Bucaramanga!. L’Ernesto, l’operador que em va tocar aquell vespre, va ser molt amable i pacient i en la mitja hora llarga que vàrem departir mentre jo, seguint les seves instruccions, desconnectava i connectava endolls i feia les diverses provatures que l’Ernesto em requeria, vam tenir temps de parlar de tot, fins i tot del Barça, del que es fa manifestar fervorós seguidor, explicant-me amb devoció el 6-0 de l’altre dia i convençut que aquesta temporada ho teníem tot al sac. És certament un gust poder confiar en Bucaramanga.

Quan vaig acostar-me a una botiga d’Orange de la Diagonal al costat de Francesc Macià, un noia encantadora em va fer un contracte engrescador –d’oferiments i de preu– però la pobre es va equivocar de mig a mig i el va fer a nom de Bernat Decathalogne –ho juro–, nom que mai no he fet servir ni en els meus pitjors moments. Per telèfon vaig haver d’anular-ho (perquè amb la noia encantadora no hi havia manera de resoldre res, i això que es deia Cristina) i fer-ne un altre…, que també es va haver d’anul·lar perquè si bé el router i el descodificador me’l van enviar a casa, mitjançant Correus, la línia telefònica la van connectar incomprensiblement a un antic domicili. Torna a anul·lar el contracte i fes-ne un altre de nou. Les vicissituds van ser moltes i complexes i no els vull atabalar perquè, qui més qui menys, porta la seva creu en forma de companyia telefònica.

Sort de Bucaramanga. Tan bon punt vaig parlar amb l’encisadora ciutat colombiana els meus problemes amb Orange es van anar diluint com un bolado en un got d’aigua i ara sóc una persona que navega amb relativa seguretat pel mar procel·lós de l’ADSL i la televisió per cable perquès sé, n’estic segur, que tinc a Bucaramanga un Ernesto que vetlla per mi com l’àngel Marcelo vetlla pel ministre Fernández.

Només un petita pega sense massa importància: cap dels bumanguesos amb qui he contactat han sentit a parlar mai del “Tren transoceánico a Bucaramanga” dels Pekenikes. I això em dona un motiu més de conversa i confraternització.

 

Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , ,

2 thoughts on “Què seria de mi si no fos per Bucaramanga?

  1. Ramon Colom ha dit:

    Amb retard m’incorporo a aquest blog. Jo no era a Bucaramanga, però si a Guadalajara, a l’Estat de Jalisco, als Estats Units de Mèxic, que així es diuen oficialment. A GDL, el nom sencer es massa llarg, tenen una Rambla de Cataluña amb eñe, presidida per una còpia del Sant Jordi d’en Llimona, regalada per el President Maragall. Sota la figura del Sant te lloc el Festival de Cinema de Guadalajara que es on he estat. Com em penso alimentar periodisticament del teu blog, vull donar-te les gràcies per avançat i t’envio una bona abraçada plena d’estima i afecte.

    Liked by 1 person

  2. Bernat ha dit:

    Angel, la identitat d’en Bernat és real, existeix, i és concretitza en la meva persona. Jo també vaig patir algún inconvenient amb la Cristina, i vaig haver de refer els contractes de nou. Al final, tot s’arregla. Gran professional, Angel, fa anys que et segueixo.
    Una abraçada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: