Quan jo era un “veg-friendly”

Contemplo, esmaperdut per la perplexitat, com un bona part de les forces vives de l’Ajuntament de Barcelona han decidit declarar la ciutat ‘veg-friendly’, la qual cosa, a part de guai, significa que Barcelona esdevé pels segles dels segles una ciutat amiga de la cultura vegetariana i vegana (la vegana és un grau més que la vegetariana, més restrictiva), com si diguéssim bleda-friendly, per entendre’ns. A la pràctica, això vol dir que els dilluns tota alimentació que provingui de l’administració municipal haurà de ser completament vegetariana, que a tots els esdeveniments promoguts per la casa gran hi haurà opcions veganes i vegetarianes i que un cop a l’any s’organitzarà una mobile congress de la verdura o, com a mínim, un  dia de l’orgull vegetarià.

Per què el dilluns, es preguntaran vostès, animats pel seu esperit tafaner de lector inquiet? Perquè no hi ha peix fresc a Mercabarna i la verdura pot tenir sortida més fàcil? No pas. És que els nois i noies de l’Ajuntament s’han adherit al “Meat free Monday” –guai també, eh?– que és una campanya internacional de “dilluns sense carn”. El que no em queda clar és si totes les escoles i hospitals públics, així com menjadors socials, àpats de representació o banquets de regidors hauran de complir la norma. No sé, tampoc, si els representants municipals i els funcionaris, a casa, els dilluns, hauran de cenyir-se a la dieta vegetariana. I els càrrecs i funcionaris de la Diputació?

El regidor Alfred Bosch, sense que se li escapés el riure en cap moment, ha declarat que aquesta proposta “és una mostra de modernitat” i la regidora Maite Fandos ha afegit, molt seriosa, que “el vegetarianisme és un símptoma del tarannà obert i sensible de la ciutat”.

Estic d’acord i em solidaritzo com un ciutadà més, sense descollonar-me per terra, amb la iniciativa. De fet, de petit, a casa ja ho érem molt de “veg-friendlys”, una exageració. Encara que, com que estic parlant dels anys 50 del segle passat, i d’anglès no en sabíem ni s’estilava, no ens anomenàvem així sinó catòlics-apostòlics-i-romans i en lloc del dilluns ho fèiem els divendres. En dèiem abstinència en lloc de “Meat free Monday”, però el nom és el que menys importa. I si no complíem pecàvem, pecàvem de veritat, pecat mortal!, i podíem anar a l’infern (no immediatament, sinó en el futur, més enllà).

Tots els divendres de l’any, tots!, vulgues que no, havíem de celebrar el dia de l’orgull vegetal… Amb una important excepció. Es veu que com que Espanya sempre havia sigut tan catòlica de tota la vida i havia lluitat tant i tan bé contra l’infidel, un Papa li va concedir l’anomenada “Bula de la Santa Cruzada”, de manera que si en nom de la família anaves a la parròquia i pagaves un tant –que crec que a l’igual que els impostos actuals, depenia dels ingressos familiars, vull dir que els rics pagaven més que els pobres i se’n enorgullien– t’estenien per escrit, signat pel senyor rector, la butlla papal que t’autoritzava a saltar-te la dieta vegetariana tots els divendres de l’any, excepció feta dels divendres de quaresma que d’aquests no se’n salvava ni Déu.

Crec que aquest salconduit eclesial es va derogar l’any 1966. Però confesso que un dels meus hàbits era llegir a La Vanguardia del meu pare, el divendres, el menú d’abstinència que li servien a Franco. Si remenen l’hemeroteca dels anys cinquanta ho trobaran.

Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , , ,

One thought on “Quan jo era un “veg-friendly”

  1. Miquel ha dit:

    Jo també vaig ser Veg-Friendly quan la Quaresma!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: