Internet, monsenyor i el bombo

El sentit de l’humor és com la gràcia santificant: es té o no es té. Un el porta a dins, incrustat a l’ADN, o és impossible adquirir-lo o que te’l certifiquin amb un màster de la Blanquerna. Quan menys el sentit de l’humor, que és una característica humana. Pel que fa a la gràcia santificant, suposo que també, però com que es tracta d’un do de la divinitat, imagino que pot passar de tot: que un dia caiguis del cavall i, osti tu!, ja la tens a dintre, ja ho veus tot clar, ja creus.

No té res a veure ser rialler amb tenir sentit de l’humor. Conec persones de rialla fàcil que no en tenen gens. I persones d’aspecte seriós, com impertèrrit, que són posseïdores d’una finíssima ironia. Ni tampoc té a veure amb la intel·ligència, donat que hi ha persones intel·ligents sense sentit de l’humor, encara que una mica menys intel·ligents que les que el tenen. De fet, posseir aquest do fa que hi descobreixis molts més matisos a la vida quotidiana i que relativitzis els conflictes amb més facilitat. Fa, també, i entre moltes altres possibilitats, que naveguis per internet amb un sisè sentit que t’avisa dels paranys d’aquesta mena perquè la xarxa vessa sentit de l’humor i milions de “fakes” periodístics i de tota mena.

Sense anar més lluny, acabo de llegir que la Federació Espanyola de Fútbol –que aquesta, de sentit de l’humor, segur que ni un bri– emprendrà accions legals contra la web “pormisbalones.com” perquè ha publicat que Manolo-el-del-bombo ha estat detingut a Washington quan pretenia introduir cent quilos de cocaïna –cent!­- en el bombo. El reportatge, perfectament documentat, explica que la policia americana ha fet un seguiment dels viatges de Manolo, perquè sospitava de la seva doble activitat, fins que l’ha enxampat. En la crònica s’implica Ángel Maria Villar i alguns jugadors. Ah, al peu del reportatge amb lletres grans es pot llegir: (REITERAMOS EL CARÁCTER HUMORÍSTICO Y DE ENTRETENIMIENTO DE PORMISBALONES.COM, EN LA QUE TODAS LAS NOTICIAS PUBLICADAS TIENEN CARÁCTER FICTICIO). Altres titulars de la web expliquen que “Kobe Bryant es fica en el negoci de vendre les seves deposicions per internet” o que “el Granada coqueteja amb el descens i la teva novia amb el seu entrenador personal”. Com passa amb “Polònia”, amb més o menys gràcia, no santificant, sinó de l’altra, ja es veu que tot plegat és una conya.

És com el cas del prelat de l’Opus Dei, monsenyor Echevarria, del que, per internet, circula cada cert temps, i ara torna a fer-ho, la següent opinió: “Els discapacitats i subnormals són essers inferiors com a càstig de Déu als seus pares pecadors. Una estadística diu que el 90% dels discapacitats son fills de pares que no han mantingut puresa abans del matrimoni”. Home, encara que es tracti d’humor negre o de mal gust, ja es veu que monsenyor estava de conya aquell dia o que el vi de missa de Catània es passava de grau. No crec que cap capellà tingui els pebrots de de dir una animalada d’aquesta magnitud que no es sosté sobre cap evidència científica, per molt que ciència i fe no siguin massa compatibles. Ni que siguis de l’Opus Dei, tot sigui dit.

Es veu que tot ve de l’any 1997. D’un article del Giornale de Sicilia que publicà el dia següent d’una reunió amb mil cinc-cents adeptes on va denunciar, prèviament, l’abús de sexe de l’actual societat, va encoratjar els oients a arribar completament verges al matrimoni i va tancar l’homilia amb la frase famosa fins als nostres dies.

Ja el maig de 2012, la web de l’Opus, que encara avui es pot consultar, es referia als fets esmentant una entrevista concedida per Echevarria al diari Avvenire: “Aquesta frase no es correspon en absoluta amb el meu pensament d’home, de cristià i de sacerdot. A més, afirmar que el 90% de les persones amb discapacitat son fills de pares que no han arribat casts al matrimoni és quelcom absurd i un disbarat”.

.Però en els dies que seguiren als fets, alguns membres de la institució van atribuir el disbarat al mal coneixement de l’italià per part del monsenyor,i el director de l’oficina d’informació de l’Opus, Pippo Corigliano, va voler excloure que Echevarria es referís a retardats físics o mentals pròpiament dits, que el seu era un discurs col·loquial i que havia facilitat aquesta dada científica fent referència, més aviat, als nens seropositius nascuts de mares seropositives…”.

Hòstia!

Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , ,

One thought on “Internet, monsenyor i el bombo

  1. Teresa Rumeu ha dit:

    Ángel, como me gustan tus artículos! Me he reído mucho con este. Un abrazo Kariñu 💚

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: