Rolling Stones: no només va ser rock’n’roll

Els Rolling Stones semblava que havien dit que no actuarien a l’Estat Espanyol fins que no s’acabés la dictadura franquista, tot un detall. De fet, també ells havien patit els efectes de la censura del règim contra el seu àlbum “Sticky fingers”, concretament contra la portada en la que es veia una bragueta de jeans que es podia obrir. La van substituir per un muntatge fotogràfic d’un pot de llauna d’on emergien uns dits llefiscosos, una raresa en la iconografia dels Stones molt apreciada pels col·leccionistes. Aquell 11 de juny de 1976 va ser un punt de partença essencial, amb molta expectació, una gentada, encara que no es va arribar al ple ­–Gay Mercader, l’organitzador, sempre explica que aquell concert el va arruïnar–, ­i, com corresponia a l’època, un gran ball de bastons.

Jo vaig anar al concert amb el meu amic Diego A. Manrique, que era qui havia de fer la crònica, amb fotografies de Francesc Fàbregas, per a Vibraciones, la revista que jo dirigia. Els grisos –la policia nacional d’aleshores– havia pres la Monumental i tot l’entorn, deien que per evitar que els que no tenien entrades es colessin, però a peu i a cavall es movien ostentosament per fora i per dins del recinte taurí, fins i tot pels passadissos interiors, amb aquella actitud fatxenda i provocadora que els caracteritzava i que al personal l’acollonia: no feia ni un any que havia mort el dictador i Fraga Iribarne, ministre d’Interior al principi de la transició titllada de modèlica, proclamava als quatre vents allò de “la calle es mía”. Van haver-hi moltes carreres, moltes corredisses pels carrers d’accés, però un cop a dins, després de dur una bona estona l’entrada a la mà –i gairebé el carnet d’identitat a la boca- per tal de demostrar que érem gent d’ordre, quan seies en el teu lloc en el tendido, feies, uf!, i et tranquil·litzaves, que el pitjor ja havia passat. Jo sí, però el meu amic Manrique, preveient que la cosa aniria per molt llarg, ja que hi havia un gran nombre de teloners per decorar la festa, va tenir la mala pensada d’anar als urinaris. I va trigar molt a tornar. Va fer-ho ranquejant l’home, perquè un d’aquells energúmens d’uniforme, li va clavar un cop de porra indiscriminat a l’esquena en el camí cap els mingitoris. Durant el concert els grisos van arribar a llençar pots de fum des del carrer a les grades de la plaça. Per sort, al no va haver ple de públic, els pots van caure a la part buida, estalviant-nos tots plegats una tragèdia.

Un altre amic meu, l’enyorat Constantino Romero, que aleshores treballàvem plegats en un programa de ràdio i també col·laborava a Vibraciones, se les va tenir igualment amb els grisos, encara que amb un final diferent i esperançador. Com que se sabia que els Rolling Stones actuarien molt tard i Constantino tenia una sessió de doblatge, vam acordar que ja ens trobaríem a la plaça, que ell arribaria amb el temps just. Però quan l’home va arribar amb el temps just i l’entrada a la mà, naturalment, a l’avinguda per la que s’accedia a la porta principal, es va trobar amb una càrrega policial i es va haver d’afegir a la munió de ciutadans que corrien en sentit contrari, fugint de les porres. Sempre ha estat un tipus pacífic i pacient, Constantino; va donar la volta a la plaça i va intentar accedir novament pel carrer de sota. I altra cop la cridòria, les corredisses i els grisos al darrera amenaçant amb la porra. Al tercer intent i mentre fugia de pressa del ball de bastons, va reflexionar: “a veure, no ens posem nerviosos, tinc l’entrada, soc un home de bé, un professional de la ràdio, per tant tinc tot el dret d’anar a la policia i dir que em deixin passar”. Crec que el Constantino no havia corregut mai davant dels grisos. Va donar mitja volta deixant la turba que fugís espaordida, i va anar de cara els polis, ensenyant l’entrada, en la confiança que tenia més raó que un sant. Com més s’acostava a les bèsties grises que l’amenaçaven, menys confiança tenia en els arguments que feia només uns segons l’havien semblat convincents. I quan va veure que el tipus que a qui li mostrava el tiquet estava a punt de clavar-li un mastegot, va donar mitja volta ràpida i es va posar a córrer. El Constantino era un tipus alt, jove aleshores, de metro noranta i molt fort, amb braços d’acer, però incapaç de fer servir la força que el Senyor li havia atorgat. Corria i corria, i el gris de la porra al darrera, a punt de colpejar-lo. I es deia el Constantino: “hòstia, que me la fotarà i jo no he fet res, tinc la meva entrada, però, ¿que és burro aquest paio o què?”. Va mirar a un costat i a l’altre, mentre corria, i es va donar que s’havien quedat sols al carrer, el gris i ell, corrent encara com uns esperitats. Aleshores va dir prou, i a la que va notar l’alè de l’agressor al clatell, va estendre els braços a l’alçada del pit, va agafar-se les mans, i amb tota la ràbia, amb tota la força i tota la mala llet acumulades per causa de la situació, li va deixar anar un cop, de davant al darrere, als testicles, que el gris només va poder cridar, com si li haguessin fotut un cop als collons, i va caure a terra, plegat. I, immediatament va fugir esperitat i no va parar fins quatre o cinc carrers més amunt, lluint en el rostre aquella serenor, aquella tranquil·litat d’esperit que et dona el saber que has fet justícia, com li passava al Zorro, sense anar més lluny.

Va ser, per molts motius, a part dels estrictament musicals i artístics, un concert per no oblidar mai més, aquell dels Rolling Stones a Barcelona, l’onze de juny de l’any 1976.

Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , ,

One thought on “Rolling Stones: no només va ser rock’n’roll

  1. Joan ha dit:

    Molt gran Angel. Els que varem tenir la sort d arribar d hora i entrar els primers ens varem “perdre” escenes de pellicula kafkiana com les que has descrit. Sort que va ser un gran concert a la llum d una lluna plena com despres va destacar el gran Keith Richards. Amb aquell concert joves inocents ens varem convertir en homes de cop. Ah…que gran la perversio de ses Sataniques Majestats. Gracies per les teves memories Angel

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: