Si Déu no existís (posem per cas)

Es tracta d’una mera especulació, no es pensin, un exercici dialèctic que, a vegades, sorgeix al capvespre, entre ampolles d’aigua de Vichy i algun tallat descafeinat, a les converses sempre intenses i sàvies de la Llar del Pensionista de Sant Just Desvern. Una suposició. Un parlar per parlar. Una gosadia. Però si Déu no existís o, com alguns teoritzen, si Déu fos una creació de l’home a la seva semblança per tal de sotmetre altres homes, quin ridícul més espantós i tràgic estarien fent els que s’immolen amb la promesa d’un paradís ple d’hurís de bon veure i millor beneficiar. Quina inutilitat de morts indiscriminats, de tolits de per vida, d’orfes i famílies destrossades. Quina bogeria d’explotació i esclavatge històric de la dona per part dels administradors de les creences. Quin desori criminal de conflictes entre sumites i xiïtes, catòlics i protestants, moros i cristians, i moltes altres i variades confrontacions per culpa de la disparitat en les creences en el decurs dels segles. Quants cremats, degollats, passats a ganivet o afusellats a les cunetes ens haguéssim pogut estalviar.

Si Déu no existís –Déu mos en guard, perquè ara el gasto ja està fet– quants milions de capellans, pastors, predicadors, aiatol·làs, imams, talibans, religiosos de convents i sectes i altres divulgadors del missatge de l’Inexistent podrien reconvertir-se a l’economia productiva i dedicar-se a treballar d’una punyetera vegada. I ja no hauríem de discutir més, per exemple, per si es compatible la festa del 8 de desembre amb la del 6, perquè això de la Immaculada Concepció tothom entendria que és una anada d’olla com la resta de discussions teològiques. De fet la Teologia no tindria cap sentit. O no tindria més sentit que el debat literari sobre els contes d’Andersen o els llibres de Tolkien I les desfilades vaticanes –o de les esglésies ortodoxes, tant se val–, homes vestits amb faldilles d’un blanc nuclear, o de púrpura lluent, amb bàculs d’or i una ostentació majestàtica recordarien més a les desfilades del dia de l’orgull gai que cap altra cosa. I l’avortament seria lliure i gratuït. I cadascú podria fer amb el seu cos el que li semblés. I amb la seva sexualitat. I l’eutanàsia responsable no seria perseguida. I el ser humà podria obrar en consciència i no segons la consciencia imposada pels funcionaris d’una estranya idolatria anomenada fe.

Si Déu no existís o si fos una creació de l’home, Sex Pistols no haurien tingut l’èxit rutilant amb “God save the Queen” i a la Reina d’Anglaterra l’hauria de salvar Snoopy. I l’estat d’Israel no tindria raó de ser en no existir una “terra promesa” assenyalada pel Déu dels jueus. I les catedrals i els temples, del més luxós al més humil, fossin de la religió que fossin, serien, en tot cas, àgores de discussió humanística. I la Sagrada Família, el més bell i original poliesportiu indoor del món que atrauria japonesos en processó. I Franco mai no hagués pogut esser “el dedo de Dios” malgrat que hauria estat igual de criminal i repressor i Maradona tampoc no hauria esdevingut “la mano de Dios” a l’hora de fer el seu gol mentider.

A propòsit de tot això, acabo de llegir que el Papa de Roma, el més alt funcionari del Déu dels catòlics, ha declarat que el món està en guerra però no de religions, perquè les religions busquen la pau. No voldria pas contradir un home de tant prestigi i de tant de pes en la política mundial, però no estic d’acord. L’Islam està en guerra contra l’infidel. No es pas l’única guerra en marxa, malauradament, però és, en aquests moments, la gran guerra. La de la superstició i el fanatisme contra el progrés i la llibertat de l’home i de la dona. És la guerra eterna de religions com tantes i tantes hi ha hagut en el decurs de la història. Que les religions busquen la pau? Depèn de qui ho explica. La pau de les fogueres purificadores de la Inquisició, la pau dels afusellaments de la croada del 36 beneïda pels bisbes, la pau de la destrucció de les Torres Bessones, i els atemptats de Madrid i París, i Bagdad i Kabul. I Estambul i Ankara, la pau del descansi en pau.

Si Déu no existís o fos una evident creació de l’home, la història, les fronteres, el món actual i els valors en els que es basa no seria com el coneixem ara mateix.

Si Déu no existís, cosa poc versemblant perquè caldria provar-ho amb arguments científics, i això ja se sap que és tant difícil com provar el contrari, molt em sembla que, vist el que hem vist i el que hem viscut, seriem més lliures.

Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , ,

2 thoughts on “Si Déu no existís (posem per cas)

  1. Vicenç gracia planas ha dit:

    reflexió sempre oportuna

    M'agrada

  2. Joana Izquierdo Izquierdo ha dit:

    No puc estar més d’acord amb l’Angel Casas. Qui em coneix sap que sempre he sostingut aquests mateixos arguments. Per tant, me n’alegro molt de coincidir.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: