Monthly Archives: Agost 2016

I ara… el burkini!

Es veu que el tema estrella d’aquest estiu a la Llar del Pensionista de Sant Just Desvern ha estat el debat que s’ha produït a França sobre l’anomenat burkini. Per cert, un nom horrible per inapropiat, perquè no defineix el que és; jo en principi creia que m’estaven parlant d’un banyador de dues peces tradicional de les dones de Burkina Faso. No hi ha anat en tot el mes d’agost a la Llar del Pensionista, però en tornar m’han fet un resum de la controvèrsia. Es veu que l’únic que  defensava aferrissadament el seu ús era en Bofarull.

A mi em dona morbo, que voleu que us digui. Em posa.

Val a dir que a en Bofarull, ex-funcionari de la Diputació, li dona morbo, fins i tot, una cuixa de pernil canari.

–Jo comprenc els musulmans, oi que m’entens?, veure les seves dones mullades de cap a peus, amb el vestit arrapat a la pell és com per nosaltres anar a veure un concurs de “miss camiseta mojada”. A mi em fa el mateix efecte. No sé si a vosaltres us passa però a mi sempre m’ha donat més morbo el que m’imagino que el que veig. No us posaríeu com una moto si de cop i volta sortíssim de l’aigua un convent sencer de novícies amb l’hàbit i la toga xopes fins al capdamunt, acompanyades d’un mossèn en meyba, oi que m’entens? Doncs mireu-ho des d’aquest punt de vista…  Diuen que es una qüestió de llibertat de culte… Pots contar. És pel morbo que els dona als paios, que ja us ho dic jo.

No m’hi he volgut posar. Però he recordat que, en un to més acadèmic, la jurista musulmana, doctora en ciències polítiques per la universitat de Grenoble, Fatiha Daoudi, experta en qüestions de gènere i de drets humans, va dir al diari El Mundo, a propòsit de la polèmica de França, que portar burkini no pot constituir una llibertat. “Les dones que el duen ho fan sota la influència d’un argumentari radical que redueix el seu cos al seu sexe i a un element de seducció que han d’amagar… Paradoxalment el burkini no amaga el cos de la dona, sinó, tot el contrari: el remarca”.

Aquesta collonada del burkini, o com li vulguin dir, i la seva polèmica és un gra més al cul d’Europa que hores d’ara –massa tard– encara no sap com entomar la immigració de creences islàmiques que l’ha envaït.

M’és igual si ho fan per donar testimoniatge religiós o per emfatitzar notòriament la diferència. Tant el burkini d’aquest estiu com el burka com el nigab, el hiyab o el chador degraden i humilien la dona que se sotmet –de bon grat o no– a l’esclavatge de l’home i als fanatismes irracionals de la seva religió. En aquest sentit, i per si no quedava clar, l’imam de la mesquita més gran del Marroc, un país on les dones anaven a la platja i a les piscines –i encara ara se n’hi poden veure– en banyador occidental, Omar al Kazabri, ha denunciat “la nuesa obscena que ha envaït les ciutats del país” i ha assenyalat que pels carrers hi ha “dones joves, nues i fumant cigarretes, on són els seus tutors?”. Masclisme pur i dur.

Però el que m’indigna –i potser per això sóc incapaç de trobar-li el morbo que excita en Bofarull– és que, amb la singularització ostentosa

de les dones que fan servir el burkini als banys públics, estan enviant un missatge acusador a la resta de les dones del país que les ha acollit, a les que utilitzen banyadors convencionals o fan top-less o nudisme perquè són lliures: exhibicionistes, impúdiques, obscenes, desvergonyides…, putes?

I els seus homes uns calçasses per no impedir-ho.

Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , , ,