CUP i cues

Un dia, quan la política catalana s’assossegui i hàgim decidit de comú acord què volem ser quan siguem grans, i el vot sigui fruit de la reflexió i no de l’emprenyament o del rampell i la CUP recobri la seva dimensió residual i les cupaires tornin a les seves okupacions habituals, algú haurà d’escriure i descriure les aportacions que la formació antisistema ha fet al país: les decisions polítiques que el seu vot escàs però decisiu ha obligat a prendre al govern, les propostes socials, les neteges ideològiques de carrers i monuments i les nombroses idees que han incorporat a la governança, la decisiva contribució a la feminització del plural i del llenguatge en general i, fins i tot, al canvi d’hàbits i comportaments socials. I només el temps i la lectura serena ens permetrà destriar el gra de la palla, l’objectiu polític de la bretolada pura i dura, les idees de bomber del joc dels disbarats.

Mentrestant, la seva imaginació que no para, treu a la llum, dia sí, dia també, propostes i més propostes, algunes de les quals haig de confessar que em mantenen fascinat i amb l’orella ben parada. Com la que circula pels diaris, feta des del grup municipal de les Gabrieles de Barcelona, que sota el lema “Que paguin ells” planteja la creació d’una taxa per l’ocupació de voreres i espai púbic en general quan es formen cues d’accés a recintes de gran afluència de públic. Això afectaria espais com la Sagrada Família, La Pedrera, el Camp Nou o discoteques. 

Anem a pams perquè la cosa no es baladí i no es pot despatxar amb quatre ratlles. Em primer lloc caldrà especificar què es considera una cua i, més específicament, una cua de pagament. Les de la Sagrada Família, la Pedrera, la Casa Batlló, el Parc Güell i tot el que faci pudor a Gaudí i a turisme és claríssimament objecte del desig recaptatori, aquests sí que no s’escapen. Les cues del Camp del Barça i de l’Espanyol en dia de partit, ja han avisat. Les cues del Palau Sant Jordi quan hi ha concert o esdeveniments de tota mena? Les cues de les discoteques ja han dit que sí, però i les dels cinemes o teatres? I les del Liceu o el Palau? I les cues per a treure entrades per a tot plegat? I la cua dels caixers automàtics en vigília de festa? I les  cues de l’INEM? I les del permís de residència? Les cues de les parades de la plaça? Les cues…, de quanta gent? Més de tres individus pot considerar-se cua? Més de deu? Més de vint-i-cinc?

Després ens trobem amb les manifestacions: es poden considerar cues? (les de l’Onze de Setembre, per exemple, servirien per fer calaix per a tot l’any). I les processons? I les rues del Carnastoltes? I les que es formen quan el llançament d’algun gadget d’Apple? I les de la diada de Sant Jordi davant de les parades a la caça de la signatura d’un autor mediàtic o normal?

El primer que caldria és crear una comissió que ho estudiés (això no ens ha d’amoïnar perquè a les administracions hi ha gent per a tot) i de passada que establís el què, el quan, el com i les excepcions, que sempre n’hi solen haver, i, també, que estipulés la forma de cobrament del tiquet, o la taxa o l’impost d’aglomeració humana.

Si m’ho consultessin a mi –que no és el cas perquè jo estic jubilat i, com poden veure, em dedico a la vida contemplativa– se m’ha acudit una proposta que “mataria dos pardals d’un tret”. Ui, sis plau, ho utilitzo com a frase feta, per això poso cometes, que no voldria que ningú em titllés de xenòfob. Una proposta, la meva, que li resoldria a l’Alcaldessa Colau un dels marrons que no sap com entomar, la pobra.

El meu modest suggeriment té un punt vintage, que ja se sap que això sempre li fa un rau-rau de nostàlgia simpàtica a l’estómac del personal, i està basat en les antigues funcions dels cobradors i revisors dels vells tramvies d’antuvi, fins i tot, uniformant-los amb vestits de pana (això l’hivern, l’estiu no, que seria una crueltat).

Jo, si de mi depengués, reconvertiria un bon nombre de manters en recaptadors cuers. Els uns lluirien al pit de l’uniforme una placa que posaria “Cobrador de cues” o, simplement, “Cuer” i anirien passant per la cua i d’un talonari degudament numerat i segellat anirien arrencant i donant un tiquet a cadascun dels que la fan, previ pagament de la tarifa estipulada, posem 1 euro per estalviar-nos problemes amb el canvi. Al cap d’una estona passaria un segon empleat vestit amb el mateix uniforme però amb una placa al pit que digués “Revisor de cues” que aniria demanant els tiquets i amb una perforadora manual els marcaria. I, au, a recaptar! Sense manies ni excuses, a recaptar, a recaptar!

  Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , , ,

2 thoughts on “CUP i cues

  1. Marina ha dit:

    Angel, molt i molt bo!!😊

    M'agrada

  2. Gerard ha dit:

    Angel, havent llegit el teu escrit he de dir-te que estic completament d’acord amb la teva proposta de cobradors de cues, no fos cas que el poderós lobby dels fabricants de parquímetres ja hagin arribat a un acord amb els cupaires del Ajuntament.

    Si puc dir la meva opinió jo m’estimo mes un cobrador preferentment negre i si no blanc o ros amb vestit i gorra on naturalment on estaria escrit Cobradora o Revisora de Cues es clar.

    Una abraçada

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: