Res a celebrar?

A l’ajuntament de Badalona, la posta en escena del jove regidor Josep Téllez estripant la fotocòpia de l’escrit del jutge que impedia operar a la Alcaldia com a dia laborable el 12 d’octubre, a manera d’emblemàtica escenificació de la consigna “res-a-celebrar”, va ser de traca i mocador. García Albiol, com correspon, va posar el crit al cel i va oferir els seus regidors al PSC per canviar l’alcaldessa encara que va rebre carbasses, i la soferta Maria de los Llanos, que era a Madrid per a les celebracions oficials, malgrat que se les ha hagut de veure de tots colors des que accedí al càrrec actual, devia estar a prop de l’atac de nervis. Per cert, trobo que Maria de los Llanos de Luna és un nom magnífic per a una delegada del govern del PP a Catalunya: original, sonor, espanyol… La meva enhorabona més sincera perquè aquest nom sí fa la cosa. Tanco parèntesi (l’havia obert?).

Amb tot, l’agosarat consistori badaloní, emprant aquest gest, ha obert un meló de gestió molt complicada i que s’escapa del seu abast. Això del “res-a-celebrar” no és fàcil d’administrar ni d’aplicar amb coherència, sobre tot si es vol aconseguir un seguiment massiu, generalitzat, i que no quedi només amb una marcada de paquet que es aleshores quan acabes fent una trista figura.

Per exemple, ara ve Tot Sants. Hi ha res a celebrar? Els nens han adoptat tota la parafernàlia yankee del Halloween i els diverteix, i els tradicionals  tenien el costum d’honorar els difunts (encara que el dia dels difunts era el 2 de novembre i no pas el 1, malgrat que ja no ve d’aquí en el totum revolutum festiu laboral-confessional) però, ¿creu oportú l’Ajuntament Badaloní aplicar el “res-a-celebrar” en aquesta ocasió i fer-ne jornada laboral?

Ho posaré més complicat…, o més senzill i diàfan: la setmana fantàstica del proper desembre que enguany ve esplèndida per a un pont-aqüeducte: dimarts, 6, dia de la Constitució i dijous, 8, dia de la Immaculada Concepció, també conegut com de la Puríssima Concepció. Que m’expliquin els valents i anticonvencionals regidors de Badalona què cony han de celebrar el dia de la Constitució si estic segur que la consideren impròpia, obstructiva i redactada sots la pressió post franquista d’aquells anys setanta. És una data magnífica i molt espanyola per continuar la rebel·lió i els regidors desobedients posar-se darrera el mostrador a tramitar requeriments del ciutadà, queixes per multes injustes o reclamacions a causa de l’IBI mal aplicat, no sé, fer feina útil, no només senyalar postures. Què, comprem per a la causa del “res-a-celebrar” el dia de la Constitució?

Entesos, passem a la següent, el 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, que aquesta sí que és com trepitjar ous i és d’aquelles davant de les quals l’Església es manifesta irreductible. No, no i no. Tantíssimes  vegades s’ha intentat per part de governs menys clericals que l’actual pactar un canvi de dia o una supressió per tal de desmuntar la setmana fantàstica, que tan amoïna els empresaris, i sempre s’han trobat amb el clàssic “com hem de dir que no és no?”. I saben què se celebra el 8 de desembre? No se celebra l’excepció única i irrepetible a la teoria de la llavor dipositada, tan clàssica en els manuals de la procreació; no se celebra que Maria, la mare de Jesús, fou immaculada pels quatre costats perquè cap home la va contactar per engendrar el seu fill. Se celebra que Maria va néixer –per concepció carnal clàssica entre Anna i Joaquim, els feliços pares, i amb el part convencional– lliure del pecat original que tota persona humana porta estigmatitzat només pel fet de ser-ho. O sigui –anem a pams– se celebra, vulgues que no, que som dels que ens hem empassat allò de la creació d’Adam, la costellada d’Eva, l’existència del paradís, l’arribada de la serp maligna, la temptació de la poma –una poma?, però si al paradís deuria haver-hi de tot: mangos, figues, maduixes, kiwis, préssecs, etc.!–, la queixalada del mascle i el consegüent pecat de desobediència comès contra el Creador que va significar que els fotessin fora del parc temàtic, que els homes haguessin de suar pel front i les dones parir amb dolor i, a sobre, que tota las parentela que vingués després portés l’insuportable estigma del pecat original, excepció feta –i d’aquí ve la causa de la celebració– de Maria, la mare de Jesus, que pel paper de mare de Déu que li havien atorgat a dalt de tot se’n lliurava. Aquest miracle, una de les perles de les deduccions teològiques que els protestants no s’han empassat mai, es veu que ja se sospitava de segles enrere però no va ser fins el 8 de desembre de 1854 que el Papa Pius IX no li va atorgar la categoria de dogma.

I la meva pregunta és, amics badalonins del “res-a-celebrar” i molts altres que son de la mateixa opinió, ¿considereu que en un estat no confessional, al marge de la il·lusió que fa tenir dies de festa vinguin d’on vinguin, aquesta del 8 de desembre és de guardar o entra en el paquet de les de “res-a-celebrar”?

Seriosament, ¿ens atrevim amb l’anàlisi, origen o contingut real del que celebrem en cadascuna de les festes del calendari?

Perquè si obrim el meló de veritat, la feina és àrdua i la discussió complexa. Cenyir-se exclusivament a la polèmica sobre el 12 d’octubre, sense treure-li mèrit al gest, és quedar-se només en la gestualitat.

Àngel Casas

 

Advertisements
Etiquetat , , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: