El discutible dret a casella de la fe

El ministre Catalá –Catalá de cognom, que és de Madrid i no té res a veure amb la quota catalana que ostenta amb cura i alguns embolics menors Dolors Montserrat– és a punt d’obrir un meló de complicada gestió i difícil digestió. Segons llegeixo, l’esmentat Ministre de Justícia està disposat a satisfer una antiga reivindicació de les confessions religioses minoritàries, algunes com les musulmanes o evangèliques amb més d’un milió de practicants, que consideren un greuge comparatiu que l’Església Catòlica es pugui finançar amb els diners de tots els contribuents gràcies a la casella oberta al full de la declaració de la renda, mentre que la resta de creients no catòlics hagin de buscar-se la vida o rebin mínimes aportacions de l’Estat a través de la “Fundación Pluralismo y Convivencia” que reparteix un milió i mig d’euros entre evangèlics, musulmans i jueus, molt lluny dels dos-cents cinquanta milions que rep la Conferència Episcopal gràcies a la creueta a la casella de la declaració de la renda. El Ministre en qüestió sembla estar per la idea d’afegir caselles perquè les religions minoritàries amb més clientela tinguin també dret al seu 0’7% de quota espiritual pecuniària.
Deixant al marge les dues sentències negatives que han rebut els Evangèlics per part de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem quan han apel·lat a la Justícia pel que ells consideren tractament discriminatori impropi, diuen, d’un estat aconfessional. Deixant de banda les sospites de l’Administració pel que fa a la transparència comptable de les comunitats islàmiques ajudades per la Fundación (i la por, imagino, que aquest calers vagin a parar a mans yihadistes). Deixant a part la petició parlamentària de Socialistes, Podemos i Ciudadanos perquè el Tribunal de Cuentas, que li diuen, fiscalitzi amb precisió i d’una punyetera vegada l’ús dels fons lliurats a l’Església, que es limita a donar explicacions genèriques i poc detallades. Oblidant-nos també que aquest privilegi de casella i milions per un tub ve de l’acord Estat-Església del gener del 1979 que, com moltes de les avinences d’aquell període, desprenen un tuf post-franquista inequívoc. Deixem de banda tots aquests “considerants” però refutem una fal·làcia: és mentida que el diner que l’Estat dona a l’Església Catòlica –els famosos dos-cents cinquanta milions anuals– no el posem entre tots, creients i no creients, sinó que són diners del catòlics que marquen la casella amb la creueta. Res més fals. El diner es el de tots els ciutadans però els catòlics tenen el privilegi d’apartar-se el 0,7% per a ells, perquè si no marquessin la casella aquest diner aniria als pressupostos generals i serviria bé per hospitals i escoles o bé per a tancs, sobres B i fons reservats que, segons Inda, es podrien utilitzar per a comprar el silenci d’una amant del Rei, entre moltes altres secretes i lloables (o no) missions d’Estat.
Si em permeten l’opinió, crec que el que s’hauria de fer amb la casella o caselles de la fe seria suprimir-les. Ni un euro dels pressupostos generals per al manteniment dels administradors de les creences, supersticions o superxeries diverses. Qui vulgui mantenir la COPE o 13TV, qui vulgui mantenir el seu rector, pastor o imam, qui vulgui promocionar la seva fe, qui vulgui finançar proselitismes diversos, qui vulgui construir temples, esglésies o mesquites per pregar al seu Déu que ho pagui de la seva butxaca , com es fa en els països seriosos, i no hi haurà mai més greuge comparatiu ni mai ningú se sentirà menyspreat per aquest motiu. Que els creients són tots iguals, no em puc creure que hi hagi creients de primera i creients de segona.
I si l’estat s’ho vol prendre seriosament, que torni el 0’7 per cent als ciutadans i ells ja són prou grans per dedicar-lo a finançar la seva fe, o una obra social que els convenci, o una ONG, o una marató benèfica, o la malaltia de la Nadia Nerea de torn. Sense tuteles.
Encara que, francament, imagino que, com ha passat en altres ocasions amb anteriors Ministres de Justícia de diferent pelatge, la cosa quedarà com està i un cop més, l’Església Catòlica Apostòlica i Romana, la veritable per a una majoria d’espanyols, mantindrà la seva casella, gloriosa i triomfant pels segles dels segles. Amén.
Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: