Com ens divertim, Montull!

Ja ho va avisar la setmana passada Jordi Montull, quan després de la primera sessió del judici del “Cas Palau”, va advertir: “La setmana que ve em tocarà quedar-me aquí. Això és molt avorrit. La setmana que ve serà més divertit”. I a fe que tenia raó. No podia jo ni tan sols imaginar el que m’anava a divertir escoltant la declaració de qui va ser distingit l’any 2008 amb el títol de “Ciutadà que ens honora” o “Senyor de Barcelona” el 2005.
És que estava jo partint-me el pit quan Fèlix Millet explicava que “ens repartíem el 4%, el 2,5% per a CDC, el 0,5% per Montull i l’1% per a mi. Ens quedàvem una part de la comissió, el 4%. El patrocini de Ferrovial al Palau era molt petit “. Ha estat molt divertit. I després que “Ferrovial feia donacions perquè els diners anessin a parar a CDC a canvi d’obra pública que CDC li donava”. I quan s’ha referit el motiu pel qual va carregar a l’entitat les despeses dels casaments de les seves filles pel fet que el Palau necessitava fer publicitat “i es que se’m va dir que convindria molt fer els casaments perquè la gent sabés que es podien fer casaments al Palau” ja ha estat per llogar-hi cadires. També ha resultat molt còmica l’explicació sobre les obres de casa i les de la casa del seu compi-xori i de les de la seva filla (la de Montull): “No recordo si les empreses que feien obres a casa meva eren proveïdores del Palau. Això ho portava Montull que va admetre que havia fet obres a casa i en la de la seva filla, però jo no tenia ni idea, ni del que van costar. A mi no se m’havia dit això “. I després hi ha, en el súmmum de la diversió segons la manera d’entendre-ho Montull, allò dels nou milions que no apareixen per enlloc: “No sé per què diuen que falten els 9,6 milions. No sé si compten els pagaments en efectiu als jubilats, als cantaires… “. ¿I la referència al tresorer de Convergència no és per descollonar-se? “El Daniel que figura en els meves anotacions és Daniel Osàcar, però amb prou feines vaig parlar amb ell”. També he rigut amb ganes amb la rauxa de sinceritat de D. Fèlix rn confessar el que és obvi: “És que jo cobrava de molts llocs, eh?”.
La diversió ha continuat amb les declaracions de Gemma Montull, en moltes ocasions a punt de plorar, sobretot quan ha afirmat que no s’havia endut ni un euro del Palau i que els tres milions que se li atribueixen se’ls va emportar calents Millet que, segons la filla de Montull, era el cap absolut que ho controlava tot, fins el més mínim detall. Ella, diu, obeïa les ordres del seu pare de qui admet que, igual que Millet, van cometre irregularitats a dojo. “Els pagaments a Convergència eren una cosa normal”. “Ferrovial va utilitzar el Palau per canalitzar fons destinats a Convergència”. “Millet era molt incisiu en saber quan arribaven els diners de Ferrovial”. “Jo sospitava que Millet i el meu pare es pagaven viatges amb diners del Palau”. Aquest és el resum del més entretingut que, igual que ha passat després amb les declaracions del seu pare, ha confirmat, més o menys, l’argumentació del presumpte capo del desfalc. “Vam començar cobrant en metàl·lic i sense constància documental, però vam veure que no era correcte, després cobràvem amb factures que tampoc eren correctes i l’advocat ens va dir feu unes societats. Les vam posar a nom de les nostres senyores “. Sobre la recaptació per a Convergència va afegir el que ja s’ha explicat: “Venia a cobrar, que això ho portava Millet, un tal Sr. Torrent. No sé si era tresorer, jo li deia el dels encàrrecs. Després venia el Sr. Osàcar… Osàcar venia a recollir l’efectiu i se n’anava. Jo tenia els diners a punt, ell els contava i se’ls enduia… Primer era del 3% però CDC volia més diners i es va passar al 4% “.
Potser l’anunciat divertiment se li va gelar als llavis a Jordi Montull quan Daniel Osàcar, el presumpte recaptador de CDC, va negar la major i va afirmar que els anteriors interrogats –la banda del Palau– havien mentit molt perquè ells eren els únics beneficiats del frau. No obstant això, tinc la impressió que el somriure ha tornat a la cara de Montull quan ha escoltat Daniel Osàcar explicar que l’objectiu dels convenis subscrits entre el Palau i la Fundació de CDC eran perque en una festa d’un poble no posessin només música andalusa i que no oblidessin la música catalana, la sardana…
Potser ha valgut la pena esperar tants i tants anys per gaudir de tan gran diversió com la que ens proporcionarà el tàndem Millet/Montull (el Duo Dè de la corrupció local) i tota la colla implicada en el saqueig del Palau i el desviament de milions pel broc gros cap els desaigües insondables de la corrupció particular i política. Quanta diversió que ens proporcionen corruptors i corromputs. Estafadors i muts testimonis del que succeïa davant dels seus nassos mancats de sentit olfactiu. Amarga diversió. Maleïda diversió. Vergonyosa diversió que dibuixa una època que igual la història descriurà algun dia com la de la gran impostura.
Calla, calla, que potser Jordi Montull es referia a la remuntada del Barça i no al judici quan augurava que aquesta setmana ens divertiríem.
Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , , ,

2 thoughts on “Com ens divertim, Montull!

  1. Jordi ha dit:

    Exacte: “la gran impostura”.

    M'agrada

  2. sensacio ha dit:

    des de gabi fofo i miliki que no reia tant

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: