Màsters, mentides i un morro que se’l trepitgen

L’esperpèntic escàndol del màster de Cristina Cifuentes ha obert la caixa dels trons on es guardaven els tripijocs universitaris que, tot i que d’haver-n’hi n’hi ha, en ocasions comptades havien saltat al primer pla de l’actualitat.

Recordaran el cas Roldán, que en el seu currículum se les donava d’enginyer industrial, de llicenciat en empresarials i d’haver fet un màster –paraula màgica per la qual tants han perdut el cap i la dignitat– d’economia quan no tenia ni acabat el batxillerat, encara que això va quedar en una cosa de no res quan es va destapar la corrupció milionària que va forjar amb el seu amic Paesa i quan va fugir amb el botí de la Guàrdia Civil. No hi va haver necessitat de demanar-li ni explicacions ni la dimissió, directament el van ficar de pet a la garjola. Amb ell va començar tot. Després van aparèixer alguns casos aïllats i inconnexos. Com el de Joana Ortega que va exagerar una miqueta els seus estudis de Psicologia.

Però ara l’eficient treball de recerca de eldiario.es ha encès la metxa d’un castell de focs artificials de proporcions inimaginables. Els petards més inesperats esclaten d’un dia per l’altre i mentre la soga es va enroscant al coll de la senyora Cifuentes cada dia una mica més, gràcies a les seves pròpies i insensates piruetes en col·laboració amb la plana major del seu partit que sembla gaudir enfangant-se fins les celles, altres col·legues de pelatge divers han estat enxampats enredant. Deien que eren metges, mestres, doctors enginyers, enginyers a seques, matemàtics, pedagogs, economistes, advocats, llicenciats en ciències polítiques o en administració d’empreses o brandaven màsters regalats pel morro quan simplement eren mentiders. Però no passa res, són polítics professionals i això és Espanya. Aquí no dimiteix ni Déu. Bé sí, pobre, ha dimitit Joan Merlo, número dos de Podemos a Galícia que s’autolicencià en enginyeria.

Ja sé que no s’estila, però crec que haurien de dimitir tots plegats: Toni Cantó, Elena Valenciano, Pablo Casado, José Manuel Franco, Tomás Burgos, José Manuel Moreno Bonilla, Gemma Igual, César Zafra i al capdavant d’aquest grup dels maldestres, la conspícua Cristina Cifuentes.

Han de dimitir per decència si desitgen recuperar la seva honorabilitat, qüestió d’ètica, però sincerament penso que la política honesta no s’amida  pels títols. És preferible un polític amb estudis primaris, però amb una vida intensa de feina a l’empresa privada o de coneixement del món real a través del voluntariat i el treball social que un polític provinent de la funció pública o un president registrador de la propietat.

El que sí que és preocupant d’aquest immens i pervers fangar és la denúncia del Sindicat Alternativa Policial que afirma que dos-cents policies van obtenir un grau en criminologia a través d’un curs on line d’un any, de 16 assignatures i que costava 3.000 euros, i que servia perquè inspectors i comissaris que no tenien la necessària llicenciatura universitària poguessin accedir de manera àgil i ràpida als càrrecs més alts de l’administració policial. Fins a aquell moment per a l’ascens calia tenir una llicenciatura. La ganga es va mantenir dos anys i finalment es va suprimir perquè el Ministeri d’Educació va estimar que eren insuficients els crèdits per homologar la graduació. Avui dia el grau de Criminologia té una durada de quatre anys i 240 crèdits. És preocupant, dic, perquè un policia mal preparat és un perill per a la societat. La seva imperícia pot afectar directament al ciutadà. Per cert, ¿a què no s’imaginen quina era la universitat que impartia el grau-ganga? És clar que s’ho imaginen: la famosa Universidad Rey Juan Carlos. Sí, sí, la del fandango de Cristina Cifuentes. La que ha acollit els abusos del catedràtic Enrique Álvarez Conde, director del màster de Cifuentes i encarregat de reconstruir el fal·laç document acreditatiu que va mostrar la presidenta de Madrid amb les firmes falsificades de les professores.

Per si l’afer no estigués prou embolicat, els valencians de Compromís exigeixen aclarir presumptes irregularitats entre l’esmentat catedràtic i la Universitat Miguel Hernández d’Elx. “Álvarez Conde és parella de la catedràtica de Dret Constitucional de la UMH, Rosario Tur, una de les docents que va qualificar amb un excel·lent a Cristina Cifuentes en una assignatura que es va impartir abans que Cifuentes es matriculés en el màster“, diuen els de Compromís, i afegeixen que va ser precisament Álvarez Conde qui va examinar i qualificar la seva parella al tribunal que la va nomenar catedràtica de la Universitat Miguel Hernández, la qual cosa, afirmen, seria il·legal. A més a més, Rosario Tur va formar part del tribunal que va qualificar la tesi doctoral de l’expresident Francisco Camps un procés que, segons l’opinió de Compromís, ofereix molts dubtes, així com la relació d’Álvarez Comte amb la Generalitat Valenciana que li va encarregar un seminari i una publicació.

Per descomptat Álvarez Conde és el puto crac d’aquest embolic. Un home lligat al PP que va ser nomenat director general de l’Institut Nacional d’Administració Pública amb el primer govern d’Aznar i que després va ser director del Nou Institut de Dret Públic, dependent de la URJC però que gaudeix de molta autonomia. Tanta, que va contractar la seva filla i li va pagar 9.000 euros per col·laboracions en el centre de Dret Públic. Normal. Bé, normal no, perquè la seva filla no deu tenir ni idea de Dret Públic, és enginyera de Materials.

Anuncis
Etiquetat , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: