La gosadia del coronel Segura

Em confesso un contumaç lector dels articles que el tinent Luís Gonzalo Segura publica al diari digital Públic (bé, crec que ara, i segons explica en el seu escrit d’aquesta setmana, ja és definitivament extinent). El segueixo –a més de per l’interès intrínsec dels seus articles i per la serietat i gosadia de les seves denúncies–, perquè trobar una veu lliure en el si d’un exèrcit en el qual, mil dels seus membres, entre retirats i reservistes, antics oficials i generals, condecorats majoritàriament, s’adhereixin a un manifest titulat   “Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d’Espanya“, en ple 2018, és com trobar una deu d’aigua fresca en aquest infern en què ens couen al seu caprici la conjura de polítics, jutges, militars, periodistes, empresaris i banquers, que ens comprimeixen, oprimeixen i espremen amb traïdoria i total impunitat.

A l’espera d’engolir les vuit-centes pàgines de la seva publicació més recent, “El libro negro del ejército espanyol”, m’entretinc amb les seves cròniques setmanals sense misericòrdia que, amb un sentit estricte de la llibertat d’expressió, però navegant entre amenaces, demandes judicials i condemnes, dissecciona el tipus de democràcia asimètrica (asimetria entre vencedors i vençuts de la Guerra Civil) que ens han venut com si fos de llei. Segura, en els seus escrits digitals, és rigorós en l’acumulació de dades i proves en què basar els seus arguments i implacable en la denúncia d’irregularitats i corrupcions de l’entramat del poder a Espanya: de la Corona a l’Església, del poder judicial a la classe política, dels governs de la dreta cada vegada més ultra als de l’esquerra acomodatícia, però, al meu entendre, el més interessant i instructiu del treball periodístic de l’extinent, és la seva minuciosa dissecció dels mals que afligeixen a l’exèrcit, on hi ha romàs tretze anys fins a la seva expulsió definitiva, un tema, un cop superat aquell impàs del 23F i liquidada la mili obligatòria, sobre el qual s’escodrinya poc i es fiscalitza gens. La dreta perquè s’escorre davant les desfilades i l’armament i els calenta l’ampul·lositat de conceptes com patriotisme, honor, valor i bandera, i l’esquerra perquè prefereix mirar cap a un altre banda per no inquietar la fera, i, de tant en tant, treure brillantor a les pancartes de “no a la guerra”. Però les cròniques agosarades de Luís Gonzalo Segura sobre el món militar, estremeixen i acollonen.

Recordo especialment una de principis d’octubre, titulada “Oficials, són vostès uns covards o uns feixistes” en què els acusava d’haver callat “quan els seus companys han mort en el Yak-42 per negligències, corrupteles i infàmies. I fins i tot han abandonat a la seva sort els seus familiars. A les famílies dels seus companys. A seixanta-dos companys seus fets miques, els seus familiars als jutjats i vostè callat. Indignament callat. Per aquesta picadora de carn han passat desenes de militars: més de 40 víctimes del BMR i el Linx; una desena massacrats per mines en mal estat, principalment a Hoyo de Manzanares i Almeria; set a dos accidents d’helicòpter en el Servei Aeri de Rescat; i podria seguir. I els seus familiars als jutjats una i altra vegada. Més de cent companys seus morts i incomptables ferits i mutilats. Més de 4.000 militars han causat baixa per diferents expedients psicofísics. I tot això ha succeït davant dels seus nassos. Però vostè ha preferit i prefereix seguir cobrant a exercir el valor que un dia va jurar no perdre mai. No li va durar ni el campament “.

També em va encongir l’estómac quan parlava sense embuts de l’oficial condemnat per 28 agressions sexuals que “era tinent quan va perpetrar els 28 assetjaments sexuals a l’Acadèmia de Logística de Calataiud (Saragossa), entre el 27 d’octubre i el 3 de desembre de 2003 , pels quals va ser condemnat al novembre de 2006 pel Tribunal Militar Territorial de Barcelona. No obstant això, la seva vida militar va continuar sense gran contratemps malgrat la gravetat dels fets i la condemna “, perquè, segons explica Segura,”… només dos mesos després de la sentència que el condemnava, va ser ascendit a capità sense major dificultat. Això malgrat haver estat suspès en funcions i cessat en la destinació el dia 2 de juny del 2004 …” Narra el cronista que poc després va ser seleccionat pels comandaments de la seva unitat per a un Curs avançat d’Unitats Cuirassades que va acabar amb èxit als pocs mesos, i afegeix que “…més incomprensible encara resulta que al setembre d’aquest mateix 2007 fos comissionat per a acudir al Líban a representar a les Forces Armades. Hi havia millors oficials per concórrer a aquesta missió que un condemnat per 28 agressions sexuals? És de suposar que sí, però els alts comandaments van haver de pensar que, de confirmar-se la sentència, el que passaria pocs mesos després, el recent ascendit a capità perdria el suport en ser condemnat, així que si durant uns mesos es trobava comissionat en una missió internacional podria duplicar o triplicar el seu salari. Això permetria que econòmicament el temps a la presó sense cobrar fos més suportable. I, és clar, com tota missió internacional comporta una condecoració, va rebre la medalla el mateix dia que va ingressar a la presó, el 17 de desembre del 2007 “.

Seguir el fil de Segura és saltar d’escàndol en escàndol dins de l’àmbit militar, que tants arrestos, denúncies i perjudicis li ha suposat fins a la decisió definitiva del Suprem d’expulsar-lo de l’exèrcit: “…no és difícil endevinar que mai podré recuperar el meu lloc de treball . Allà quedaran tretze anys de la meva vida, amics, persones que estan patint, militars que compleixen amb la seva obligació amb gran exemplaritat i dignitat, però també assetjadors i agressors sexuals, homicides negligents, lladres, estafadors i tota una banda de delinqüents que ja vaig desgranar en “El libro negro del ejército espanyol” amb noms i cognoms. Però no va servir de res… “

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: