Sang o pintura?

S’ha de ser molt mal professional (en aquest cas, molt mal policia), s’ha de ser realment un inepte per a no diferenciar entre sang o pintura en la cara d’una persona colpejada amb violència i que tens a un pam teu. S’ha de ser molt cínic, molt mentider, molt mala persona si, sabent que és sang, insinues davant de un jutge que el ferit i tacat de sang, la ferida del qual presumptament li has fet tu, s’ha envernissat de pintura vermella per fer que sembli que l’havien ferit. S’ha de ser molt miserable i molt covard –sempre presumptament, faltaria més– per no assumir davant d’un jutge el que has fet a gent pacífica per tal de complir amb l’ordre rebuda, o per decisió pròpia, o per anhel de revenja, o per sadisme natural, perquè ets així de malparit.

Les declaracions davant del jutge dels policies investigats (abans, el nom tècnic era imputats) arran de les gravacions de la seva actuació durant les càrregues en alguns col·legis electorals de l’1 d’octubre, i a causa de l’acusació popular exercida per l’Ajuntament de Barcelona i d’altres centenars de denunciants, són, si mes no, curioses. Potser mesquines. Probablement mentideres, perquè hom té dret a defensar-se segons li dicti la consciència, el seu tarannà habitual i la seva por a respondre pels seus actes davant la justícia. La seva argumentació, si no fos que estem acostumats a sentir les declaracions defensives de polítics corruptes amb les negacions més inversemblants i les justificacions més pintoresques, s’acosta a l’esperpent. Davant de la sospita del jutge de que l’actuació de 26 policies del batalló Piolín va ser indiscriminada i desproporcionada donat que, per exemple, els antidisturbis que s’acarnissaren  a les Escoles Pies de San Antoni, segons el jutge, van agafar, van llançar a terra o empènyer les persones concentrades sense cap mirament i utilitzant certament una violència desproporcionada, els agents investigats es defensaven: “És que ens vam haver d’enfrontar amb un mur humà que impedia l’actuació policial –es justifica un dels inspectors que va participar en el ball de bastons–. Ens van colpejar amb paraigües”. El que es veu que no s’aconsegueix esbrinar, segons les declaracions al jutge, és si els robocops van rebre l’ordre concreta de carregar, malgrat que estaven en contacte permanent amb la sala de comandament –que tampoc s’ha pogut aclarir qui la composava– però que si que van rebre, entendre i complir, al migdia, l’ordre de parar i retirar-se.

En aquest joc d’embolicar la troca, un subinspector, malgrat que se’l veu a les imatges colpejant amb la porra a la cara de dues persones i es reconeix el seu número d’identificació, ho ha negat aclarint que no existeix un protocol de com fer servir les porres i que, en tot cas, seria no colpejar zones vitals. El mateix agent sí que ha admès que era ell qui agafava una dona i aquesta queia escales avall, tot i que explica que va ser per la inèrcia que duia en estirar-la i que malgrat l’acusació de la dona, ell no li va tocar mai els pits. Es veu que la noia estava molt violenta perquè pretenia agredir-lo amb un objecte…, que després va resultar ser un mòbil.

A preguntes del jutge, un inspector explica que no es va avisar que anaven a intervenir –que es veu que és el que reglamentàriament s’ha de fer– perquè no tenien megàfon (qüestió de pressupost i de retallades, imagino) encara que la operació d’aquells dies ens va costar 87 milions. És allò de cornut i pagar el beure. És aquest inspector mateix l’autor del famós dubte sobre la sang que brollava del cap d’una dona colpejada, “presumpta sang, encara que no es pot descartar que fos pintura”.

No ho entenc. Què costa dir la veritat davant d’un jutge? Què costa explicar que tenien ordres de fe un escarment que els catalans no oblidéssim mai, que vengés la incapacitat dels polítics del PP de trobar urnes i paperetes els dies abans, que necessitaven treure’s del damunt la mala llet acumulada després de tants dies apinyats com bestiar en el vaixell del Piolín, que no podien tornar a l’altiplà havent defraudat els seus compatriotes que els arengaven amb el clàssic “aporellosoé”?

A part del desprestigi internacional de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat Espanyol, després d’aquella funesta i sanguinària performance de l’1 d’octubre de 2017, el nivell de covardia i penques (presumpta covardia i presumptes penques) de les declaracions dels agents investigats i aquesta estratègia d’embolica que fa fort per tal d’evitar l’esclariment dels fets investigats, deixa entreveure la qualitat humana de l’individu que és dins de l’uniforme. Que se suposa que és el que hauria de vetllar per la nostra seguretat. Anem servits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: