Enric Millo, sempre surant

(Pueden leer este escrito en castellano en la edición digital de La Vanguardia a partir del viernes 3 de mayo)

En fi… No vulguin saber la que s’ha muntat a la xarxa aquesta setmana a compte del nomenament del gran Enric Millo com a Secretario General de Acción Exterior de la Junta de Andalucía. Entre la mala llet catalana, el cachondeito  andalús i que l’esquerra no perdona, al pobre home me l’han deixat per estendre. Que el twitter desfermat pot ser molt cruel. Que les hemeroteques i la Viquipedia no perdonen.

En el fons em sap greu aquest acarnissament contra un personatge, la llarga trajectòria política del qual ha estat marcada per l’atzar, anant d’aquí cap allà, d’Herodes a Pilats, havent de fer la puta i la Ramoneta que es diu vulgarment, fins a trobar el seu seient a la vida, el seu lloc de destí en l’universal. Encara sort que en l’últim dia del mes passat ho va aconseguir –i amb ell, tots respirarem alleugerits– en assolir un càrrec semblant al de Cap del Diplocat versió andalusa. Les voltes que dóna la vida de l’alpinista!

Però fins a arribar al cim de la seva carrera, aquest home ha patit el que no està escrit. Ha patit en silenci, posant cara de bon jan mentre en el seu interior es debatia en una terrible contradicció, en una pugna identitària que, per fi, ha sortit a la superfície. Encara ha estat de sort: “Els meus pares eren valencians, en pau descansin tots dos, i van emigrar a Andalusia buscant un futur millor, jo vaig néixer a Catalunya, pràcticament per casualitat, no?“, li he sentit declarar per la tele. I he comprès el seu neguit, el seu cul encongit els últims anys. les seves declaracions potser inconnexes com si, de vegades, el reg cerebral no acabés de ser fluid.

Perquè, per si no ho saben, Enric Millo va iniciar la seva carrera política en el si d’Unió Democràtica i durant quatre legislatures va ser diputat al Parlament per CiU, arribant a ser portaveu adjunt del grup parlamentari convergent, que no és poca cosa, no s’ho pensessin pas. I hagués continuat la seva fulgurant carrera en el sí del catalanisme, quan encara no havia descobert que era català per puta casualitat, si no s’hagués creuat en el seu camí una contrarietat humiliant: en les eleccions de 2003, el seu partit no el va voler posar de número u per Girona i Millo va agafar tal emprenyada que se’n va anar a trucar a la porta d’ERC, segons explica Joan Puigcercós i Millo nega, que no van voler incloure’l a les seves llistes. I aquí Millo, en la seva desesperació, va trobar la llum al final del túnel quan el Partit Popular va acollir-lo amb els braços oberts, oferint-li de menjar i beure, aixoplug per a les fredes nits d’hivern i un futur ple d’esperança constitucional.

Perquè –i no es tracta d’una simple i trasbalsada especulació, sinó d’una teoria tan sensata com moltes de les que sòl plantejar en aquests escrits contemplatius (i perdonin la immodèstia) – si CiU l’hagués mantingut en el número u per Girona o ERC l’hagués acollit, amb la capacitat que ha demostrat Enric Millo per manar esquadres, probablement ara seuria a la banqueta dels acusats en lloc de Joaquim Forn, aguantant les instruccions i reprimendes del megajutge Marchena, un dels pocs homes en el món que posseeix el diví do de parlar ex càtedra. Estic segur que Puigdemont, amb aquest olfacte que ha demostrat de saber-se envoltar dels millors, l’hagués nomenat Conseller d’Interior. I hagués estat una pena perquè ens haguéssim perdut el Millo que després hem conegut i que ha sorprès al món sencer. Primer amb aquesta declaració, immediatament després de l’1-O, demanant perdó per l’acarnissament del batalló Piolín: “És que no puc fer res més que lamentar-ho, demanar disculpes en nom d’aquells que van intervenir …” i retractar-se després, avergonyit, i sumar-se a la gran fal·làcia de l’odi i la revenja quan el van cridar a declarar com a testimoni a la fira d’abril del Suprem: “Es va començar a generar a Catalunya un clima de conflictivitat que va anar augmentant progressivament i que va donar lloc a episodis d’assetjament i de fustigació i de violència… “, va dir. “…Muralles de persones disposades a enfrontar-se, a oposar-se…“. va descriure. I finalment va arribar l’apoteosi: “…dits trencats, vaig poder veure alguna fractura de cama, vaig poder veure una armilla antibales esquinçada de punta a punta, i això, evidentment, amb una ungla no es pot fer… Un agent em va explicar que havia caigut en el parany del Fairy, i jo vaig preguntar, doncs bé, què és això, no? Doncs abocar detergent a l’entrada d’alguns col·legis perquè quan els policies entressin, patinessin, caiguessin a terra i després els colpegessin amb puntades de peu al cap…

En els últims mesos Enric Millo ha estat a punt de llençar per la borda tanta impostura, tanta fidelitat al Partit Popular, en alinear-se amb la menuda Soraya davant de l’ultra Casado. Però el president d’Andalusia, Juanma Moreno, sorayista com ell, li ha tirat el salvavides i l’ha nomenat capitost de les ambaixades, representant de la Junta davant la Unió Europea a Brussel·les i, com explica l’ABC, potenciador de les relacions entre Andalusia i Catalunya. Ben vist, Moreno. Per intervenir entre les dues esmentades comunitats Millo és l’incendiari ideal (perquè d’això es tracta, oi?).

Per descomptat, Enric Millo seria el meu ídol d’aquest mes –amb fotografia penjada a l’entrada de casa meva–, si no fos perquè aquest títol se l’ha guanyat a pols Cayetana Álvarez. Ho sento, Enric, pisha, una altra vegada serà. Hi ha més dies que llonganisses.

Àngel Casas

One thought on “Enric Millo, sempre surant

  1. Ricard ha dit:

    Aixo es la categoria de persones que fan de politic, al final es un sou al que s`han de vendre per continuar vivint, no tenan res mes, es una llastima que al final s’hagin d’arrosegar.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: