El cas de les hòsties consagrades

Com un graó més en l’ascendent carrera cap l’assetjament i enderrocament de la llibertat d’expressió i, al mateix temps, com una prova més del desgavell i incongruència que es viu en l’àmbit judicial i, paral·lelament, com una mostra més de l’imparable creixement de l’integrisme inquisitorial, fatxenda i desacomplexat que s’ha acomodat en la nostra societat, voldria avui explicar-los l’estrany cas de les hòsties consagrades que m’ha omplert d’angoixa i perplexitat, si no fos perquè ja ens anem acostumant. Vegin-ho vostès mateixos.

Abel Azcona és un artista plàstic madrileny resident a Pamplona i que, segons m’he anat informant en diferents mitjans de comunicació, crea obres i organitza performances provocatives, com és l’obligació de tot artista compromès amb el seu temps, que porta pel camí del pedregar organitzacions tan reconegudes com Hazte Oir, la Fundación Francisco Franco, Vox (el partit, no el diccionari), una delegació del Govern de quan manava el PP, l’Arquebisbat de Tudela o l’Asociación de Abogados Cristianos que l’inflen a denúncies per presumptes delictes de profanació i contra els sentiments religiosos.

He vist una fotografia de l’obra que ha provocat l’escàndol i, al principi, sense aprofundir ni conèixer les circumstàncies, hom es pot dir, ah, val, doncs molt bé. Es veu a terra la paraula, en majúscules, PEDERÀSTIA formada per pastilletes blanques, o botons o galetes, no sé molt bé. Però la realitat, encara que similar, és ben diferent. L’obra es titula “Amén”, denuncia la inacció de l’Església de Roma davant dels 100.000 casos d’abusos sexuals a menors per part dels seus ministres, i la paraula estesa al terra de l’antic convent de cal Rosal de Berga, avui Konvent Contemporary Art Center, està formada per hòsties. Per gairebé dues-centes cinquanta hòsties, consagrades! El Jutjat de Berga, que ha acceptat la denúncia de l’Asociación de Abogados Cristianos l’ha citat dues vegades, però ell ha decidit no presentar-se. Azcona, fart de demandes per part de l’integrisme més caspós, ha optat per la desobediència civil. L’última citació era per al dimarts passat, 7 de maig. No es va presentar i va piular: “Jo no m’hauré presentat al Jutjat però Déu, l’ofès, tampoc. Estem empatats“.

Es obvi que el jutge o la jutgessa de Berga tenen un marro com una casa de pagès perquè, com podran saber del cert que les hòsties estaven veritablement consagrades com Déu mana? Les hòsties consagrades no s’aconsegueixen així com així. La recollida s’ha de currar, s’ha de combregar tantes vegades com hòsties es necessitin, procurant treure-les del paladar abans que no es facin malbé o s’empassin sense voler quan no t’ho esperes. Les hòsties consagrades no són com l’armament de la Guàrdia Civil que l’abandonen en un cotxe al mig del carrer a l’abast de la torba, no, les hòsties consagrades es guarden gelosament amb pany i clau al sagrari de l’altar major, compte!. Es que la denúncia per profanació, només té sentit si l’hòstia en qüestió està consagrada. Per als creients Déu és a tot arreu, en les poblacions que habitem, en els aliments que prenem, però la diferència és que una hòstia consagrada conté més Déu, més que un cogombre o un cloïssa, que mai no han estat consagrats. Per als creients, són el mateix cos de Crist després d’un procés de consagració, patrocinat per l’Esperit Sant, a través de la pregària eucarística, que rep el nom de transsubstanciació. Tot això es va instaurar en el Concili de Trento (segle XVI), on es va confirmar que l’hòstia consagrada era “Crist mateix, viu i gloriós, present de manera veritable, real i substancial, amb el seu Cos, la seva Sang, la seva ànima i la seva divinitat“. Per als fidels això no sorprèn perquè els han adoctrinat des que eren tendres infants, però per a un marcià o algú que no estigui familiaritzat amb l’argot espiritual, això de menjar-se el cos i la sang d’algú els pot arribar a sonar a canibalisme (sigui dit amb tot el respecte en vers les creences i els creients).

Modestament opino que l’artista Azcona, encara que digui que són hòsties consagrades, haurà aplicat el sentit comú. Entrar a la web Holyart i comprar on line un paquet de 500 formes per 3,39 €. Com eren per l’art no crec que hagi agafat les hòsties sense gluten, que són més cares, 9 € les 500. I a la web Brabander venen les hòsties torrades per 4 € les cinc-centes, que sempre tenen millor color.

Però tornant a les trifulgues del Jutjat de Berga, els compadeixo, perquè no hi ha diferència física ni gustativa entre una hòstia sense consagrar i una altra consagrada: mesuren igual, pesen igual, tenen el mateix gust i amb la transsubstanciació no perden ni guanyen color, es queden tal qual.

Per si els serveix d’ajuda als magistrats de Berga, la mateixa denúncia per performances semblants però anteriors, es va presentar en un jutjat de Pamplona que va fallar que no hi havia cap delicte. La penya d’inquisidors va portar l’assumpte al Constitucional que va rebutjar la causa, i el Tribunal Europeu de Drets Humans ni tan sols la va admetre a tràmit.

Vaja, que no estaven per hòsties, que es diu col·loquialment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: