El Papa. l’avortament i els sicaris

El Papa de Roma, Francesc, al tarannà del qual, que consisteix en donar un pas endavant i quatre o cinc endarrere, ens hi hem acostumat, acaba de deixar-ne anar una de les gruixudes. De les ofensives. De les bel·ligerants. De les innecessàries. Els hi ho explico.

Per poder construir un titular que resumeixi el que ha dit Sa Santedat, els mitjans ho han sintetitzat així: “El Papa compara l’avortament amb contractar un sicari“. D’on hom dedueix que, en opinió del Pontífex, tots els metges que, al món, d’acord amb la legislació vigent del seu país, practiquen legalment l’avortament, són uns assassins a sang freda que executen les seves víctimes previ encàrrec i rebent per això un estipendi, com succeeix amb els sicaris. Mirin: exactament igual.

La infame comparació que determina que, a part de aplicar-los-hi l’excomunió, les ànimes dels esmentats metges cremaran al foc etern per sempre i que la justícia humana hauria de còrrer a detenir-los, jutjar-los i condemnar-los per assassinat amb premeditació i traïdoria, l’ha deixat anar l’emissari de Déu amb motiu de l’audiència concedida a quatre-centes persones procedents de setanta països i que acudien en representació de les conferències episcopals, les diòcesis i els gremis de metges vinculats a l’associació YesLife (o sigui, Sí a la Vida) que tenen enfilat l’avortament legal en una lluita a mort. Com que l’altre, l’avortament il·legal i en condicions d’enorme risc per a la mare, sembla que per a l’Església no existeix –potser perquè és el que utilitzen els catòlics de fe cega i no es fotran pas un tret al peu–, millor ni s’esmenta, ni es denuncia ni se’n parla.

Em preocupa saber si el Papa Francesc, quan va dir les aberracions que diuen que va dir, parlava ex càtedra, és a dir, amb l’Esperit Sant voleiant per sobre de la seva sagrada testa, o simplement s’havia passat en la celebració eucarística i l’abundància de l’excel·lent i dolç vi de missa havia fet estralls en el seu enteniment. Perquè el Bisbe de Roma es va despatxar a gust amb aquest tema que tant apassiona als catòlics de pro i tan emprenyades i dolgudes té la resta de dones de l’orbe catòlic, sobretot les d’aquells països que, pel seu endarreriment legislatiu sobre aquest tema, segueixen fil per randa la doctrina apostòlica i penalitzen amb rigor humà les dones que, catòliques o no, decideixen avortar de manera xunga i arriscant la seva vida (perquè les influències dels purpurats en molts governs no els deixen cap altra alternativa).

L’avortament és com el que feien els nazis però amb guant blanc“, diuen que ha dit sense parpellejar i sense que li caigués la cara de vergonya. “És lícit eliminar una vida humana per resoldre un problema? És lícit contractar un sicari per resoldre un problema?“, ha llençat la pregunta als quatre vents el Papa Bergoglio. I la resposta no era en el vent precisament, sinó en la fe cristiana més inquisidora: “No és legal –s’ha contestat–. Mai, mai eliminis una vida humana o contractis a un sicari per resoldre un problema“. I ha estat llavors quan ha impartit doctrina i apel·lat al dogmatisme: “La vida humana és sagrada i inviolable i l’ús del diagnòstic prenatal amb fins selectius expressa una mentalitat eugenèsica inhumana que priva les famílies de poder acollir, abraçar i estimar als seus fills més febles“.

Tot això, les preguntes al vent i les reflexions posteriors, venien al cas per condemnar l’ús del diagnòstic prenatal amb fins selectius. Això, que me’l té horroritzat, és la causa per la qual fustiga la cultura predominant de la societat actual en què, segons creu observar, s’incita a la “por i a l’hostilitat cap a la discapacitat” en els nens, davant la qual cosa s’opta per l’avortament. La teoria papal és que “cap ésser humà pot ser incompatible amb la vida, ni per la seva edat, ni pel seu estat de salut, ni per la qualitat de la seva existència“, i que “tot nen que s’anunciï al ventre d’una dona és un regal“.

Ja se sap que l’avortament i la seva legislació, des del sentit comú de la humanitat en progrés, no casa amb la tossuderia catòlica. Com succeeix amb l’eutanàsia, per exemple. Que cadascú faci el seu camí: la racionalitat amb la seva obertura de mires i el fanatisme amb la seva obstinació. Això és així i no canviarà mai, cal coexistir-hi. Però el que no cal, el que no és just, ni equitatiu ni saludable és que Sa Santedat compari als pro-avortistes amb els nazis i tracti de sicaris els metges que compleixen amb la llei. Que Déu no és una essència, és una opinió. Molt respectable, és clar que sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: