DE LA VIDEOCÒNSOLA A LES BARRICADES

Estic llegint molta prosa poètica entorn dels adolescents encaputxats que han encès Barcelona aquestes nits passades d’aldarulls i violència. Violència absurda per dues de les tres bandes en conflicte. Violència absurda i tampoc útil –algú es capaç de discernir que és útil en aquest embolic en que els incompetents ens han immers?– d’escamots de nois i noies molt joves amb la cara tapada que la glosa els situa entre la desesperació pel món que els està a punt de caure a sobre i la decepció del qui els hi van prometre l’arcàdia republicana, independent i rica i plena. Violència amb acarnissament, desproporció i desmesura per part dels robocops desbordats i aparentment acollonits, una secció dels quals, els de la policia espanyola, s’han saltat a la torera la llei que impedeix fer servir bales de goma a Catalunya i així anem d’ulls buidats, commocions cerebrals i colló perdut per sempre. Del tercer sector –infinitament majoritari en el còmput, silenciat vergonyosament pels mitjans de comunicació de l’Ibex 35 i de la Borbonnerie, que, a més a més, ha fet feines d’interposició entre els violents i els de la porra i l’escopeta, cosa que ningú no els hi ha agraït– que manté l’actitud pacífica, festiva, i encara confiada i de la qual ningú en parla, malgrat les cincs marxes sobre Barcelona, infinitament superior en nombre de participants que la famosa marxa sobre Washington de la que jo em feia ressò cròniques enrere.

Res més lluny de la meva intenció que situar-me en el terreny covard i centrista de l’equidistància. Sé que el culpable principal és aquest Estat superb, prepotent i mal acostumat al colonialisme fins que li planten cara, que des del principi ha administrat el problema maldestrament. Tampoc salvo de la crítica –i d’aquí el perill de semblar equidistant– dels babaus que han fet creure a la feligresia, amb ganes de comprar miracles, que tot seria bufar i fer ampolles, perquè el món ens mirava i qui vol pot. Inconscients que ens han portat a la confrontació quan sabien –i si no ho sabien és que no serveixen per el que els paguen– que anàvem sempre a perdre: Ulls, llibertat, il·lusió, confiança, bous i esquelles.

La setmana passada no hi havia aldarulls ni violència. La bretolada del comando Marchena em forma de sentència ha encès la indignació. Però són ells els únics responsables? Anem endarrere fins a la putada, obra del PP, en el tema del nou estatut del 2006, que va desfermar la onada independentista mai vista a Catalunya. Però és aquí tota l’arrel del mal? Anem enrere fins el règim del 78 que va decantar-se per la reforma en lloc de per la ruptura, deixant vigent tots els privilegis del franquisme –de la Corona als seus oligarques– i que amb l’obligada excusa de la reconciliació, no va passar comptes ni amb criminals, ni torturadors, ni corruptes ni feixistes. Aquí hi ha l’arrel. A la burrada del cafè para todos i a la Constitució d’emergència feta sota l’amenaça dels sabres.

Fruit de tot allò és l’actual i permanent compareixença del Marlaska. Cada cop més Grande, tapant-li la incapacitat de gestió i diàleg en la crisi a Pedro Sánchez, exigint la condemna de la violència –com si des de fa anys no quedés clar que l’independentisme no ho hagués demostrat de sobres, en front de la piromania  obsessiva de Rivera, Arrimadas, de Toledo, etcètera– i que Torra sigui president de tots els catalans, com si Rajoy hagués estat president de tots els espanyols –que no es recorda el vot de censura?– i Sánchez fos el paradigma de la concòrdia espanyola (incapaç d’aprovar els pressupostos i de formar govern, malgrat les súpliques vergonyoses a aquesta dreta casposa.

Ah, i mentre el merder augmenta i fa estralls irreparables, la família xupiguai (copio l’expressió d’un tuit) no s’immuta i passa de tot en l’acte entranyable de presentació de la nena.

Per arrodonir-ho, no sé si es tracta d’un fake o no, però m’arriba que la majoria de ferits de la policia té a veure amb lesions als canells, que es veu que no estan acostumats a estomacar tan fort, i tant ball de bastons acaba per passar factura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: