Monthly Archives: Desembre 2019

¡A POR EL ÑEXIT, OÉ!

Com explica l’ABC, diari de referència al costat de cinquanta més entre digitals i de paper, del pensament cavernari de Madrid, “El pronunciamiento de la Justicia europea sobre Oriol Junqueras (…),ha despertado en España una ola de críticas contra Europa. Esta indignación se ha hecho viral en las redes sociales con la etiqueta Spexit, que propugna la salida de España de la Unión Europea (…) Algunos dirigentes destacados de Vox, como el eurodiputado Hermann Tertch, ha hecho alusión a esta indignación, afirmando que en su cuenta de Twitter que «no es casual que este mensaje sea viral tras el enésimo desprecio a las instituciones y leyes de España y en contra de los intereses del Estado y la dignidad de la Nación (…) Desde Vox se ha criticado muy duramente esta decisión judicial. El presidente de esta formación política, Santiago Abascal, también en Twitter, ha afirmado que «España esta sufriendo un gravísimo ataque a su soberanía y por lo tanto, a su Constitución. A este ataque hoy se han sumado los tribunales europeos. Después de que varios países “aliados” cuestionen y humillen a nuestra justicia, ahora el Tribunal Europeo de Justicia de la UE da oxígeno y apoyo al proceso golpista en Cataluña». Per altra banda l’exministre més famós en l’àmbit de les cloaques de l’estat, Jorge Fdez. Díaz, des de La Razón –des d’on, sinó?–  reflexiona: “si la justicia europea no defiende” a los Estados-nación “de sus agresores, el Brexit es un precedente (…) Ha nacido el Spexit”, sentencia l’exministre. Com en el seu dia va néixer Tabarnia (també un èxit viral), vostès ho recordaran… Ah, que no se’n recorden? En fi, no passa res, va ser una collonada molt enginyosa del Boadella.I el Spexit no és més (ni menys) que un moviment heroic i patriòtic per defensar-se d’una Europa que l’odia, que l’enveja pel seu passat esplendorós i que la menysprea per la seva personalitat política, ideològica i judicial. Perquè Espanya va ser, és i serà diferent. Perquè Espanya, després de tanta ignomínia i de tan pixar-se-li judicialment al damunt, davant dels esforços infructuosos del gran Borrell i de l’heroi Marchena navegant patriòticament contra corrent, es troba en una situació que indefectiblement l’ha de conduir a enviar Europa a pastar fang i abandonar-la a la seva sort. Que n’aprenguin!

Qui m’havia de dir a mi que arribaria un dia que estaria tant d’acord amb aquesta Espanya casposa, neofeixista i ultramuntana. Sí. Crec que Espanya s’ha de desprendre del llastre econòmic i torracollons que li signifiquen Catalunya i el País Basc i llençar-se valerosament a l’aventura de recobrar la seva idiosincràsia catòlica, borbònica i, sobre tot, espanyola, en solitari, ella sola contra el món. Essent ella com sempre ha sigut i serà, castellana, aristocràtica, orgullosa i envoltada de bandera i unitat.

La seva judicatura, la seva manera d’entendre la llibertat d’expressió, la seva esplendorosa tossuderia que es resumeix sempre en aquella manera tan espanyola de fer, de sostenella y no enmendalla, no tenen res a fer en aquesta Europa corrupta i venjativa que separa els tres poders (i així li va) i la desautoritza i la fa trontollar en els moments més delicats.

Estic d’acord amb l’ABC, el Herman Tertch. l’Abascal i l’exministre Fernández: España ha de putejar Europa i deixar-la sola a la seva dissort. S’ho han guanyat a pols els europeus.

Si un digital tan acreditat com Periodista Digital explica que “el Rey Felipe VIe le dijo literalmente a Pedro Sánchez  “no te va a salir gratis el pacto con ERC, en España en cuanto nos hemos empezado a plantear el modelo de Estado hemos acabado a leches” y le expresó abiertamente que Casa Real no ve “con buenos ojos el acuerdo de Sánchez con Pablo Iglesias y ERC”, i que entre els socialistes de Ferraz circula que  si tanto le gusta la política (al rey), siempre puede presentarse a unas elecciones” és que alguna n’està passant a la tramoia i que l’aïllament per a salvar les essències patriòtiques va prenent cos. En el que dissenteixo amb la penya que ha endegat el futur aïllacionisme espanyol és en el nom que li han posat. Dir-li Spexit quan li podrien dir Ñexit, amb aquesta ñ tan espanyola, tant d’España i de…, coño, per exemple, és un error de marketing. Algú ho havia de dir.