L'ESCÀNDOL D'AQUEST NADAL (AMB UN PARELL)

Avorrit de l’Espanya lligada i ben lligada, la judicatura de la qual s’ha fet un embolic de tal envergadura que només se’n sortirà fent-se l’harakiri i desesperat amb la Catalunya virtualitzada que només es dedica a tirar-se els plats pel cap, passo les festes descollonant-me amb una mena de Monty Pyton brasilers, un equip d’humoristes que farts de no poder estripar com volien en les televisions convencionals van crear el seu propi canal de You Tube assolint el novembre de 2015 la xifra inversemblant de dos mil milions de visualitzacions entre tot sels seus vídeo penjats a la plataforma des de l’agost de 2012, quan van mostrar la seva primera producció. Responen al nom de PORTA DOS FUNDOS (porta del fons) i els seus dos especials de Nadal (el de 2018 i el de 2019) emesos enguany per Netflix són una passada difícil de comparar amb qualsevol altra producció (nadalenca o no). És, segur, la paròdia més irreverent, divertida i gamberra que he vist mai sobre els fets que relata el nou testament. Al costat de les dues pel·lícules (una sobre l’anomenat Sant Sopar i l’altre sobre la festa sorpresa per l’aniversari dels 30 anys de Jesucrist), “La vida de Bryant” són innocents pessigolles.

La del Nadal de 2018 titulada “Se beber, nao ceie” (Sense beure no hi ha sopar) en la que explica la borratxera de Crist i els seus apòstols en l’últim sopar, va guanyar el Premi Emmy Internacional a la millor comèdia i l’odi etern dels cristians (i també dels catòlics) bra silers. Els mateixos que van portar Bolsonaro a la presidència de Brasil. Ja sé que les opinions són discutibles, però per mi és una obra mestra de l’esperpent i el sarcasme. Segurament no està basada en fets reals –o sí, ves a saber–, però tampoc hi ha garantia que els evangelis ho estiguin. Impagable el moment en que Jesús li fa una putada a Judes, que no beu alcohol, i que l’obliga a veure un got d’aigua per no fer-li un lleig al Mestre. Judes no se’n refia perquè tem que en el moment que s’ho begui Jesucrist convertirà l’aigua en vi, que sap que ho ha fet més d’una vegada, és un dels seus miracles preferits, però com que el Mestre li assegura que no ho farà, Judes es beu el got d’aigua i cau fulminat. Jesús, que es veu que és molt de la broma, explica que no ha estat vi però  que d’absenta no n’havien parlat. I fins aquí puc explicar sense fer un spoiler (que me’n moro de ganes).

L’especial de Nadal de 2019 titulat “La primera temptació de Crist” ha esquinçat els vestits de la parròquia cristiana de Brasil que s’ha revoltat contra el grup de còmics, posant còctels molotov a la productora i donant-se massivament de baixa de Netflix. La cosa va de la festa sorpresa que li preparen al Messies, abans que li diguin que ho és i que li espera un bon tràngol a la vida, quan torna de meditar al desert i tractar de no sucumbir a les temptacions, amb motiu del seu 30 aniversari. Especialment divertides les baralles entre Déu i Josep per la paternitat de Jesus, tothom resta molt sorprès quan Jesús torna amb Orlando amb qui ha practicat l’homosexualitat en el desert durant els quaranta dies de meditació. Que es presenti un Jesucrist homosexual ha estat massa per la parròquia cristiana i l’enfurismament encara dura i durarà.

Els creients –i dels fanàtics ja ni en parlem– de qualsevol religió monoteista no tenen sentit de l’humor, especialment si l’objecte de la paròdia són la seva religió i el seu Déu. No sé si es degut a un excés de zel, a que la fe i l’humor són incompatibles o a la feblesa dels fils amb que mantenen lligades les creences. Però per pròpia experiència respecte als meus amics creients sé que la seva paciència pel que fa a la confrontació entre raó i fe té un límit, una línia vermella ben delimitada i si, a més a més, els arguments que puguin fer trontollar els seus dogmes van embolicats amb sentit de l’humor, fins aquí podíem arribar: malaguanyada Inquisició.

Estic segur que si el feligrès espanyol arribés a veure els dos especials de Porta dos Fundos –que estan penjats a la plataforma Netflix, a disposició de la clientela– intervindria des de la Conferència Episcopal fins el jutge Llarena i, fins i tot, la Junta Electoral Central. I l’Arrimadas, i tota la penya de Vox, i el president Lambán, i el parc juràssic del Psoe, i l’Álvarez de Toledo, i el sursumcorda, que es diu,

 Recomano vivament la visió d’aquests dos especials abans no s’acabin les festes de Nadal i podríem obrir debat, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: