COM MARCAR PAQUET LITÚRGIC (SENSE QUE ET MULTIN)

Ara que estic completament confinat, que he perdut el sentit orientatiu del temps, que no sé si em toca empassar les pastilles de les 8h. o les de les 13H. o les de la mitja nit, que no estic segur de si som dissabte o dimarts, quan intento entendre una setmana santa sense processons, saetes, passos, patums, caramelles, la dansa de la mort de Verges o aquella insuperable desfilada en processó per l’Hospitalet de la confraria dels veterans de la legió de fa tres o quatre anys, encara em ve més punyent a la memòria els anys de l’apoteosi catòlica que els de la meva generació vam viure. Quan els cinemes estaven tancats a no ser que projectessin “El Judas” o emblemàtiques pel·lícules semblants, quan la radio es guarnia de música sacra o clàssica trista, quan l’entreteniment de les famílies era anar d’església en església a visitar monuments (icones embolicades amb draps  ben nets), quan els nens, embogits en el temple al bell mig de la cerimònia fèiem sonar els xerracs en una emblemàtica participació que rebia el nom de “matar jueus”, quan l’únic negoci d’entreteniment que rutllava era l’anar de putes, quan els diaris publicaven el menú de quaresma dels divendres de la família Franco (envejable en aquells anys miserables de postguerra), quan la inexistent classe mitja no s’agafava unes vacances per disfrutar de la inexistent segona residència, quan els pobres pecadors comprant una bula a la parròquia de la cantonada es podia saltar l’abstinència tots els divendres de l’any (excepte el temps de quaresma) gràcies a una llicència papal guanyada a pols per la catolicitat d’Espanya. Ara que la setmana santa ja no és tota aquella empastifada barreja de superstició eucarística ni el temps d’oci al que ja ens havien acostumat, m’escapo de l’obsessiva informació sobre el coronavirus i la inoperància dels aficionat a mandataris que prenen increïbles decisions amb aquell optimista esperit de si l’encerto l’endevino i m’entretinc amb els reportatges dels nens que fan passos de joguina amb els Clicks de Famobil, amb l’exercit de neteja i amb la policia que atrapa els llestos que es desconfinen tan sí com no (i a la resta que els donin pel sac, que ni la impressionant xifra de morts a les residències i als hospitals els commou).

Però de totes les ximpleries eucarístiques que la clerecia s’ha empescat per no quedar-se fora de la moguda que ens té emfurismats, n’hi ha alguna que, realment imaginativa, crida l’atenció. Com la de la parella de capellans de l’església ortodoxa russa de la regió de Twer Oblast  que s’han pujat a un avió amb 70 litres d’aigua beneïda que han llençat sobre la ciutat per a lliurar-la de borratxera i fornicació.

Per altra banda un bisbe catòlic de la ciutat colombiana de Buenaventura ha omplert d’aigua beneïda un cotxe de bombers y s’ha dedicat a ruixar el personal en una estrany exorcisme de pa sucat amb oli per evitar el tràfec de drogues i les baralles de bandes.

Un altre capellà agosarat de Sevilla va muntar una missa amb 9 feligresos en un terrat de Sevilla i –mirin que hi ha fe a Sevilla!– que la policia va interrompre per denuncia del veïnat.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

Però també a casa nostra han marcat paquet eucarístic, i tant. El capellà de la parròquia de Sant Miquel de Deltebre, saltant-se totes les normes del confinament, s’ha muntat la paradeta en un camió, amb una imatge del Sagrat Cor i un equip de megafonia, i s’ha dedicat a pregar i repartir benediccions. Es veu que el mossèn va demanar a l’ajuntament els permisos i… li van donar. Cap mosso el va parar ni el va multar, la qual cosa em deixa de pasta de moniato perquè si resulta que tenim un Déu omnipotent, el més omnipotent de tots, estic segur que una benedicció des de la sagristia arriba a tots els racons dr Deltrbre i, si afegeix coratge, molt més lluny encara.

El corona virus podrà amb la vida de milers de conciutadans, posarà en evidència un fotimer de polítics d’arreu del món, però mai, mai, acabarà amb el fanatisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: