Memorable i inefable Cayetana: Quina hòstia que t’has cardat!
D’antuvi et vull agrair, en nom dels catalans que valorem, com a bé suprem, la llibertat i la democràcia, que en el debat de TV3 vestissis de groc , una manera de picar l’ullet que només els demòcrates, republicans de tota la vida, saben com fer per a mostrar la nostra solidaritat amb represaliats o foragitats per la injustícia. Gràcies Cayetana, el poble català no t’oblidarà mai.
Per altra banda em sap greu –la veritat és que no me’n sap gaire de greu, t’ho has guanyat a pols– el fracàs de la teva candidatura per Barcelona i el fiasco que el teu lideratge li ha generat al PP català. Era massa terra hostil per a tu. No es pot anar a les colònies amb aquesta actitud arrogant, fatxenda i menyspreativa. Així mateix vàreu anar a Cuba i així mateix vau sortir per cames el 1898. Enigmàtica Cayetana, la hòstia que t’has fotut, si tinguessis quatre dits de fronts, te la podies imaginar. Que ni els del PP català de tota la vida els hi fa cap gràcia que vinguis per aquí a donar lliçons de modos, de constitucionalisme i d’espanyolitat.
Per cert, tu has estat negant al catalans els dret a decidir, agitant el fuet del 155 a duo amb Inés Arrimadas, i bé que el vas practicar el famós dret a decidir el 2008, crec, quan vas, precisament, decidir ser espanyola, a més d’argentina i francesa. O ara em resultaràs supremacista i ens voldràs vendre que es pot decidir ser espanyol però no català perquè no hi ha color, perquè és infinitament superior? No cola, marquesa, no cola. Com tampoc cola, i és una mostra d’aquest cinisme que practiques –i que a mi tant em delecta i diverteix– quan en mig del brogit del debat de TV3 vas parlar de llibertat, igualtat i fraternitat referint-te a la democràcia espanyola… Perdona? És que quan es porten tantes pàtries a la motxilla, és natural que hom es faci un embolic. Això de llibertat, igualtat i fraternitat pertany a la República Francesa. República, marquesa. Quan ets espanyola toca estar per una, grande y libre. És de manual, o no t’ho van ensenyar a la FAES?
En fi, ha estat tot un espectacle impagable veure’t passejar aquests dies per casa nostra com un pop en un garatge, anant a la universitat a veure si et feien cas, facilitant que muntessis un numerat de victimisme en esbroncar-te, així podies explicar alguna emoció tumultuosa a la teva penya de Madrid. Torna quan vulguis, encara que no crec que et quedin ganes. En fi: bon vent i barca nova… Ah, i transmet el meu condol al teu compi Casado
Atentament,
PD: Pensaba añadir la traducción al español para facilitarte la comprensión de este escrito en catalán (que estoy convencido de que, a pesar de la pose que te han ordenado mantener –¡que duro lo tuyo, Cayetana Álvarez!–, pillas bastante). Pero estoy seguro que tanto Dolors Montserrat como Enric Millo o García Albiol te lo traducirán encantados y sin reírse ante tus narices. Y, si no, siempre puedes recurrir al gran boss, que Aznar confesó, con esa sonrisa de pillín bajo el bigote, que a veces leía catalán en la intimidad. Claro que yo no sé qué grado de intimidad mantienes con él…