Tag Archives: Albert Boadella

Del perill groc i d’altres ximpleries

Cada cop un passet més cap a la bogeria delirant dels qui ens manen. La requisada de bufandes, samarretes i altres peces de color groc a l’estadi Wanda, dissabte passat, és una prova fefaent que aquesta colla que tallen el bacallà s’han begut l’enteniment. L’excusa? Que volien evitar la violència. Cal molt de cinisme per dir que un color genera violència i quedar-se tan ample. I és que afanar, en un estat oficialment democràtic, llegendes amb la paraula llibertat evidencia allò que tantes vegades s’ha denunciat: aquell pòsit genètic de franquisme envernissat amb unes pinzellades de constitucionalisme ranci que encara té barra lliure a l’Espanya en el segle XXI.

Al ministre Zoido, un home atabalat que deu somniar amb fantasmes grocs, amb dimonis grocs, amb puigdemonts amb icterícia, se li està demanant la dimissió des de partits catalans farts de tant disbarat i de tanta ximpleria. Però el que de debò necessita el ministre és suport psicològic. Un llarg descans en una casa de repòs.

S’entén que un governant no massa democràtic trobi perill en les paraules, en la dissensió, en la manifestació al carrer, en la desobediència civil, però que homes i dones fets i drets li tinguin por a un color i ordenin reprimir-lo crec que només Freud podria explicar-ho. Homes i dones que es confessen “novios de la muerte” i ho canten públicament, sense vergonya ni complex, i després es caguen a les calces davant del color groc, estan demanant a crits una ajuda urgent per a la seva psique.

Però el cúmul de despropòsits d’aquesta penya es veu que no té límits i cada dia va a pitjor. Ja no hi ha por al ridícul ni a esdevenir la riota general i/o internacional. Verbigràcia.

Si la imaginació teatral d’Albert Boadella, si la seva reconeguda facilitat per l’esperpent escènic, ha creat Tabàrnia, un país imaginari amb el que tants ciutadans s’hi han identificat, la imaginació febril i delirant de la Guàrdia Civil s’ha inventat el poble de Sant Esteve de les Roures, paradigma de l’independentisme i de la violència despietada contra la Benemèrita.

Com que ja no ve d’aquí i l’embolica que fa fort s’està demostrant que es la pauta seguida per les forces i cossos de seguretat de l’Estat, l’informe amb 315 actes de pretesa violència o, fins i tot, agressió contra els cossos policials que va ser enviat al jutge del Suprem Pablo Llarena, explicava en un d’ells que els episodis més violents i cruels van succeir al Poble de Sant Esteve de les Roures, “un dels manifestants, que ja havia agredit altres agents, va aprofitar la caiguda d’un d’ells, que va quedar totalment indefens, per a donar-li una brutal puntada de peu a la zona posterior del cap. En aquell mateix lloc, el conductor d’una motocicleta va intentar atropellar un policia i robar-li l’arma reglamentaria”.

Corprès i impressionat per tan extrema violència que confirmava el que ja sospitava el jutge Llarena i que ara sí que aquesta tropa d’independentistes no se li escapava i els podia engarjolar pels segles dels segles, no va caure en que darrera del lema de la Guàrdia Civil “Todo por la Patria” se’n amaga, discret, una altre “Por la Patria vale todo”, com, per exemple, situar en un poble inexistent –què cony aniran a comprovar els del Supremo!– una situació de violència inventada.

La mentida s’ha fet viral i la imaginació popular ha convertit Sant Esteve de les Roures en el municipi emblemàtic de l’independentisme. Un poble inexistent que ja té de tot: Alcalde –Josep Orni, una persona inventada també en un informe fal·laç de la Guàrdia Civil–, universitat, cos de bombers, aeroport, central nuclear i fins i tot caserna de la Guàrdia Civil.

Amb una enganyifa tan descarada i la controvèrsia entre els informes de la Benemèrita i les declaracions del ministre Montoro pel que fa al finançament del 1-O, no seria ja hora que el jutge Llarena comencés a revisar els seus autos i les seves cruels decisions?

Anuncis
Etiquetat , , , , ,

Una ocurrència tavernària

Es ben cert que quan a hom li vessa l’alcohol per les orelles se li poden escapar veritats com a punys que el pudor, la prudència o la conveniència habitual no possibilitarien, o bé deixar anar sense control ni mesura ocurrències o barbaritats que els seus confrares d’embriaguesa celebren amb riallades sonores a punt de partir-se el pit. Bajanades de borratxos que es diu; la cosa és ben sabuda i no se li dóna més importància. Però és probable que, a l’espectador ocasional, aquell que passava per aquí i que no va pet, la pocasoltada li pugui semblar, sinó ofensiva, quan menys patètica.

Jo no hi era present quan la borratxera, però sembla que l’ocurrència tavernària ha caigut bé entre el quintacolumnisme subjacent i la seva claca de més enllà i la ximpleria s’ha fet viral i ha estat celebrada amb alegria i tota la parafernàlia pròpia de l’aquelarre digital que estem patint, on la informació –el periodisme, en definitiva– ha estat substituït pel comentari irreflexiu, el tuït com graciós o l’insult des de l’anonimat.

Estic fent referència a Tabàrnia, és clar. Aquesta broma que ha anat agafant cos amb el clar objectiu de ridiculitzar el moviment independentista català, parodiant –sóc generós amb el terme– les seves formes i maneres de fer. La veritat és que s’ho han rumiat: La entelèquia de embriagats sembla que té bandera, i mapa i, fins i tot, president. Aquest mena d’Ínsula de Barataria ha posat a Albert Boadella al capdamunt del virtual nou estat. Un president bregat en la farsa teatral –és un dels millors i més àcids dramaturgs dels últims cinquanta anys– però immers en un odi visceral contra tot el que faci olor de catalanisme. Un odi fonamentat en la seva infausta relació amb el pujolisme que ha anat estenent cap a tot allò que es derivi d’aquell període, bé sigui la normalització lingüística, o els mitjans audiovisuals públics, i ja, per extensió, un odi exacerbat a tot allò que, des de Catalunya, flairi a defensa de la seva identitat.

Aquesta obsessió l’ha sabut inocular en el que ha estat el seu muntatge més reeixit, la fundació del partit polític Ciutadans/Ciutadans, que són els que amb més delit han acollit la proposta. S’ho han pres seriosament, o això han manifestat. Amb l’ajut dels mitjans de major popularitat i influència d’Espanya, que parlen de Tabàrnia amb una naturalitat insidiosa que sorprendria si no fos per l’enorme fal·làcia que amaga, fàcilment detectable, igual que la seva càrrega de rancúnia, la bajanada, l’ocurrència tavernària es va escampant com una taca d’oli malgrat la seva feblesa històrica, demoscòpica i sociològica. Hi ha terreny abonat per a això. La broma pretén posar un mirall al procés independentista. Però a la dreta espanyola sempre li ha fallat el sentit de l’humor. Massa beateria, excés de por a la llibertat d’expressió, desmesurada afició a posar-li portes al camp, a perseverar en l’art de la prohibició, a escudar-se darrere de jutges i policies. Tabàrnia pretén segregar la Catalunya espanyola de la Catalunya genuïna (que ells consideren rural i barretinaire). Però la Catalunya espanyola, la que vota a Ciutadans i viu aquí com si ho fes en una ciutat dormitori, està barrejada, integrada per descomptat que no, però barrejada fins i tot consanguíniament. I en aquestes circumstàncies o s’agrupen tots en una zona i es munten el seu propi Israel (caldrà inventar-se un Déu perquè els assenyali una terra promesa a l’atzar) o Tabàrnia seguirà sent una ocurrència tavernària que no anirà més enllà de la conya marinera.

A l’altre costat, és prou conegut el cúmul de despropòsits, imperícies i errors en què s’ha enfangat el Procés. El desori patètic que estem vivint des del 27 d’octubre resulta insuportable i algú ha de posar seny i sensatesa a aquest desgavell. Algú ha de fer política amb majúscules. Algú d’aquí amb capacitat d’aglutinar. No és imprescindible que siguin homes bons, bons ciutadans, bons catòlics. Només que siguin bons polítics. En cas contrari ens remataran amb el 155 i d’altres de similars que es treguin de la màniga i se’n fotran fent acudits dolents sobre la seva Tabàrnia i el que puguin seguir inventant, perquè saben que l’Espanya rància i el “Foro-coches” els encoratjarà i els riurà les gràcies.

Etiquetat , , ,