Tag Archives: Cristina Cifuentes

Màsters, mentides i un morro que se’l trepitgen

L’esperpèntic escàndol del màster de Cristina Cifuentes ha obert la caixa dels trons on es guardaven els tripijocs universitaris que, tot i que d’haver-n’hi n’hi ha, en ocasions comptades havien saltat al primer pla de l’actualitat.

Recordaran el cas Roldán, que en el seu currículum se les donava d’enginyer industrial, de llicenciat en empresarials i d’haver fet un màster –paraula màgica per la qual tants han perdut el cap i la dignitat– d’economia quan no tenia ni acabat el batxillerat, encara que això va quedar en una cosa de no res quan es va destapar la corrupció milionària que va forjar amb el seu amic Paesa i quan va fugir amb el botí de la Guàrdia Civil. No hi va haver necessitat de demanar-li ni explicacions ni la dimissió, directament el van ficar de pet a la garjola. Amb ell va començar tot. Després van aparèixer alguns casos aïllats i inconnexos. Com el de Joana Ortega que va exagerar una miqueta els seus estudis de Psicologia.

Però ara l’eficient treball de recerca de eldiario.es ha encès la metxa d’un castell de focs artificials de proporcions inimaginables. Els petards més inesperats esclaten d’un dia per l’altre i mentre la soga es va enroscant al coll de la senyora Cifuentes cada dia una mica més, gràcies a les seves pròpies i insensates piruetes en col·laboració amb la plana major del seu partit que sembla gaudir enfangant-se fins les celles, altres col·legues de pelatge divers han estat enxampats enredant. Deien que eren metges, mestres, doctors enginyers, enginyers a seques, matemàtics, pedagogs, economistes, advocats, llicenciats en ciències polítiques o en administració d’empreses o brandaven màsters regalats pel morro quan simplement eren mentiders. Però no passa res, són polítics professionals i això és Espanya. Aquí no dimiteix ni Déu. Bé sí, pobre, ha dimitit Joan Merlo, número dos de Podemos a Galícia que s’autolicencià en enginyeria.

Ja sé que no s’estila, però crec que haurien de dimitir tots plegats: Toni Cantó, Elena Valenciano, Pablo Casado, José Manuel Franco, Tomás Burgos, José Manuel Moreno Bonilla, Gemma Igual, César Zafra i al capdavant d’aquest grup dels maldestres, la conspícua Cristina Cifuentes.

Han de dimitir per decència si desitgen recuperar la seva honorabilitat, qüestió d’ètica, però sincerament penso que la política honesta no s’amida  pels títols. És preferible un polític amb estudis primaris, però amb una vida intensa de feina a l’empresa privada o de coneixement del món real a través del voluntariat i el treball social que un polític provinent de la funció pública o un president registrador de la propietat.

El que sí que és preocupant d’aquest immens i pervers fangar és la denúncia del Sindicat Alternativa Policial que afirma que dos-cents policies van obtenir un grau en criminologia a través d’un curs on line d’un any, de 16 assignatures i que costava 3.000 euros, i que servia perquè inspectors i comissaris que no tenien la necessària llicenciatura universitària poguessin accedir de manera àgil i ràpida als càrrecs més alts de l’administració policial. Fins a aquell moment per a l’ascens calia tenir una llicenciatura. La ganga es va mantenir dos anys i finalment es va suprimir perquè el Ministeri d’Educació va estimar que eren insuficients els crèdits per homologar la graduació. Avui dia el grau de Criminologia té una durada de quatre anys i 240 crèdits. És preocupant, dic, perquè un policia mal preparat és un perill per a la societat. La seva imperícia pot afectar directament al ciutadà. Per cert, ¿a què no s’imaginen quina era la universitat que impartia el grau-ganga? És clar que s’ho imaginen: la famosa Universidad Rey Juan Carlos. Sí, sí, la del fandango de Cristina Cifuentes. La que ha acollit els abusos del catedràtic Enrique Álvarez Conde, director del màster de Cifuentes i encarregat de reconstruir el fal·laç document acreditatiu que va mostrar la presidenta de Madrid amb les firmes falsificades de les professores.

Per si l’afer no estigués prou embolicat, els valencians de Compromís exigeixen aclarir presumptes irregularitats entre l’esmentat catedràtic i la Universitat Miguel Hernández d’Elx. “Álvarez Conde és parella de la catedràtica de Dret Constitucional de la UMH, Rosario Tur, una de les docents que va qualificar amb un excel·lent a Cristina Cifuentes en una assignatura que es va impartir abans que Cifuentes es matriculés en el màster“, diuen els de Compromís, i afegeixen que va ser precisament Álvarez Conde qui va examinar i qualificar la seva parella al tribunal que la va nomenar catedràtica de la Universitat Miguel Hernández, la qual cosa, afirmen, seria il·legal. A més a més, Rosario Tur va formar part del tribunal que va qualificar la tesi doctoral de l’expresident Francisco Camps un procés que, segons l’opinió de Compromís, ofereix molts dubtes, així com la relació d’Álvarez Comte amb la Generalitat Valenciana que li va encarregar un seminari i una publicació.

Per descomptat Álvarez Conde és el puto crac d’aquest embolic. Un home lligat al PP que va ser nomenat director general de l’Institut Nacional d’Administració Pública amb el primer govern d’Aznar i que després va ser director del Nou Institut de Dret Públic, dependent de la URJC però que gaudeix de molta autonomia. Tanta, que va contractar la seva filla i li va pagar 9.000 euros per col·laboracions en el centre de Dret Públic. Normal. Bé, normal no, perquè la seva filla no deu tenir ni idea de Dret Públic, és enginyera de Materials.

Anuncis
Etiquetat , , , ,

“House of cards”, última temporada

El castell de cartes construït pel Partit Popular trontolla. I no s’acaba d’ensorrar perquè van ser tramposos i, quan ningú els observava, el van adherir amb cola de patriòtic populisme i això aguanta el que li llencis. Però trontolla.
Jo creia que seria l’envit dels pensionistes a prop de l’atac de nervis el que enviaria el castell de cartes a fer punyetes, per això vaig escriure fa unes setmanes l’avís: A tu espalda, Mariano!. Però de moment el puto amo ha fet una finta i ha allunyat el conflicte de l’actualitat brandant jutges i brunetes mediàtiques contra el Procés i els seus serrells per tal de distreure un cop més l’atenció. Mai estarà prou agraït a Catalunya el PP. Amb només esmentar el nom maleit –Catalunya– saben que les masses s’arremolinen, la Fiscalia s’obre de cames, alguns jutges es llepen els dits de gust, les forces de seguretat de l’estat se senten  enfervorides perquè encara ressonen a les seves orelles l’arenga popular “a por ellos, oé” i la ciutadania que configura la seva marca blanca els dona el suport just per apuntalar-los, encara que amb el container preparat per recollir les restes del naufragi quan el castell s’ensorri, és ben veritat.
També és veritat que, en les dates recents, aquest castell de cartes que havia resistit amb prestància l’assetjament de la corrupció que els desbordava per tots els fronts, comença a desencolar-se. El maleït embolic dels màsters de la Universitat Rei Juan Carlos –que al pobre emèrit només faltava que li embrutessin el nom amb aquest frau tan descarat–, amb una Cristina Cifuentes suïcidant-se amb gallardia, seguint el clàssic procedir de l’hidalgo espanyol de “sostenella y no enmendalla“, està resultant un inesperat i fecund taló d’Aquil·les. I sembla que encara hi ha més ensarronada acadèmica presumptament -¡presuntament! – relacionada amb gent del PP. Quina puta mania aquesta de redecorar-se el currículum com qui posa embellidors en el seu vell cotxe, a base d’enganyifes, amiguismes i relacions nepòtiques. Però si tots sabem que ni el diputat ni el ministre ni l’alcalde hi són pels seus coneixements, no cal res més que sentir-los parlar. Aquest afany de titolitis aconseguida amb trampes constitueix un clar menyspreu  vers al coneixement i una evidència del propi complex d’inferioritat cultural. La bossa de Louis Vuitton i el màster en la URJC està a l’abast de qualsevol militant de pro.

Han aconseguit que el seu maleït cercle de perversió malmeti també l’àmbit acadèmic. Si als súbdits els havien llançat, per activa i per passiva, el missatge de què idiotes que sou, amb el cinturó premut i passant-les putes, quan és tan fàcil fotre mà als diners públics, ara s’enfoten dels estudiants que li posen hores, esforç i colzes a una obstinació que pels de la pomada és tan sols qüestió de mentides i falsificacions. Han corromput la Universitat també, com abans ho van fer presumptament -¡presuntament!- amb l’administració pública i la justícia.
Han creuat massa línies vermelles. Perquè, encara que El País i la Razón i la massa coral mediàtica, a l’uníson, els propaguin les consignes i els amplifiquin els anatemes, és possible que, en un llunyà racó d’Europa, un modest tribunal provincial els pari els peus i els posi davant d’un mirall vergonyant.
La penúltima? Treure del barret de copa el fantasma del terrorisme, que això sempre funciona. I no ho han fet per denunciar Jiménez Losantos per amenaçar amb explosions les cerveseries de Baviera i segrest dels alemanys que viuen a les Balears, que aquest, encara que incòmode, és de la seva corda, sinó per aplicar la llei antiterrorista a tothom a qui puguin vincular amb els CDR. Aclareixo que ni justifico ni dono suport les accions més extremes d’aquests comitès, però és evident que no han anat més enllà del que solen fer la majoria de piquets de vaga. I això, ho sé jo i ho saben els del PP, no és terrorisme. Terrorisme era ETA. Terrorisme va ser el 11M. Terrorisme va ser el que vam viure a Barcelona i Cambrils l’agost de l’any passat. Passa que, segons he pogut saber casualment de fonts judicials, la consigna entre la Guàrdia civil és la de provar que s’està ordint una renovada Terra Lliure. I, preventivament, ja veuran com la Fiscalia acusarà de terrorisme a tot el que es mogui. A tot el que es mogui a Catalunya, és clar.
És evident que “House of cards” està en la seva última i definitiva temporada. La temporada final.

 

Etiquetat , , , ,