Tag Archives: David Mascort

Persona non grata

Al Rei d’Espanya li esperen jornades poc afables, jornades incòmodes, encara que els circumdants li diguin que va vestit i què guapo i atractiu que és. Passejar-se per Catalunya, com li toca fer en els propers dies, a partir d’avui mateix, no crec que sigui el que més li vingui de gust a la vida. A tot arreu es comenta, i segur que li ha arribat fins a les seves reials oïdes, que el President Torra s’està plantejant si anar o no a la inauguració dels Jocs del Mediterrani de Tarragona per no haver de coincidir amb Felipe VI i rendir-li vassallatge o el que toqui, o que Elsa Artadi ha dit, a propòsit d’aquesta circumstància, que “el Govern català no pot actuar amb normalitat amb una persona que ha justificat la violència”. Això ja són paraules majors. I el mateix President, al costat dels seus homònims Puigdemont i Mas, li demanen, a través d’una carta, un gest que indiqui la voluntat real de cicatritzar la ferida que va provocar aquell malaurat discurs que va pronunciar el 3 d’octubre i que difícilment s’oblidarà per temps que passi, igual que les esbatussades policials del matí del passat 1 d’octubre. També, sembla que, en la postdata, Quim Torra li demana a Felip que trobi un moment per veure’s i parlar de les seves coses. Encara que no ho explicita, podia haver afegit allò de “parlar del que vostè ja sap”. Però no crec que el Rei estigui massa al cas. Aquell discurs no va ser fruit de la imperícia, o no només de la imperícia, sinó que contenia una càrrega contundent de l’espanyolisme ranci que amb tan bons resultats ha utilitzat el PP i, posteriorment, Ciutadans, quan anaven de pujada, i una apologia del menyspreu per a una part important de la població de Catalunya. Vaja, un nyap de discurs impropi d’un Rei de tots. És clar que un Rei de tots ja se sap que no existeix. Com que tampoc no hi ha un President de tots. Es regna i es governa per als seus, tot i que hom es vanti del contrari. Amb el joc democràtic, la cosa queda clara. La majoria guanya i s’auto afavoreix, la minoria perd i es fastigueja, ja hi haurà una pròxima ocasió. Però com que amb la Monarquia no hi ha pròxima ocasió, perquè va contra la seva pròpia essència el posar-se a disposició democràtica, quina necessitat té un monarca de dissimular i contemporitzar amb republicans i gent que no accepten resignats ser els seus súbdits. A més, deu pensar, faci el que faci acabaré a la foguera fotogràfica perquè com que cremar fotos del Rei ja no és delicte, aquí s’apunta a la llibertat d’expressió incendiària fins al Tato, aquell amic de Rajoy.

Per a més inri, atès que el ple municipal de Girona el va declarar persona non grata arran del desafortunat discurs d’octubre i, casualment, el Palau Auditori de Congressos està en obres, la comitiva reial haurà de traslladar-se al Mas Marroch de Vilablareix per lliurar els seus premis Princesa de Girona. I l’alcalde, David Mascort d’ERC –òndia, sempre plou sobre mullat–, s’ha afanyat a tuitejar que “no podem acceptar de cap manera que una entitat que representa als que ens peguen, empresonen o ens fan marxar del país vingui a muntar festetes a Vilablareix. No Oblidem! “. Mirin, millor així, perquè d’haver hagut d’anar a Girona segur que me’l fan passar per la nova plaça de l’U d’octubre de 2017 (antiga plaça de la Constitució) i això hauria resultat més insuportable encara.

Si tingués l’ocasió, jo no sabria què aconsellar-li al Rei en aquesta conjuntura tan complexa. Potser, de manera dissimulada, ja que li han demanat un gest, que li piqués l’ullet a Quim Torra en passar pel seu costat, o que s’acariciés una orella en el moment en què desfilés la delegació espanyola, no sé, alguna cosa que el president interpretés com un senyal. Una altra solució passaria per atorgar a la sPrincesa Leonor el títol de Princesa de Tabàrnia i tot seguit instituir els Premis Princesa de Tabàrnia que podrien lliurar-se sense problemes ni mals rotllos a la casa dels Boadella a Jafra (Girona).

Finalment hi ha una altra possibilitat, encara que gairebé no m’atreveixo ni a suggerir, és que seguís l’exemple del seu pare, el Rei emèrit, i deixés anar a la televisió, com qui no vol la cosa: “Ho sento molt, m’he equivocat i no tornarà a ocórrer “.

Però potser això seria com demanar-li peres a Luís del Olmo.

Anuncis
Etiquetat , , , ,