Tag Archives: Felip vI

EL CAS ESTRANY DELS JOCS DE TARRAGONA

De fet, de jocs olímpics, a parts dels grossos, dels del gran negoci d’estiu i d’hivern, dels del COI (o CIO), ni ha de totes menes. Quan jo residia en una urbanització on convivíem francesos, belgues, anglesos, suecs, alemanys, bascos, espanyols i catalans se’n muntaven uns de multidisciplinars: natació, petanca, basquet, futbol sala, tenis, ping pong, carreres de sacs, etc. Amb categories per edats i trofeus, tot molt ben organitzat i concorregut. També l’any 2005 em van convidar a veure a Andorra els jocs dels petits estats (petits estats d’Europa), considerats aquells que tenen menys d’un milió d’habitants, i en el els que hi solen participar Islàndia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Mònaco, San Marino, Xipre i Andorra. Era una organització modesta però adequada als objectius i hi havia assistència. Després també hi ha els jocs paralímpics que, com que solen anar després dels grossos, tenen prou anomenada i repercussió. Ara es veu que s’estan celebrant a Tarragona els anomenats Jocs del Mediterrani, que és una competició que va arrencar el 1951 a Alexandria, que la segona edició es va fer a Barcelona el 1955, en ple franquisme i amb molt de ressò per part del règim perquè era una ocasional oportunitat per treure el nas a les notícies d’Europa més enllà de les que parlaven d’oligarquia i repressió. Hi va haver una altra edició el 2005 a Almeria. I ara el fiasco de Tarragona, que sembla que l’alcalde Ballesteros hagi trepitjat excrements de gos perquè els hi ha passat de tot. Delegació francesa cantant a capella el seu himne perquè es veu que ningú estava al cas. Mireia Belmonte posant les medalles a les seves competidores perquè no hi havia autoritat que se’n fes càrrec. Pista de bàsquet que s’enfonsa. Cotxe de l’organització amb conductor passat d’alcohol atropellant un nen. Una presumpta violació per part d’un atleta. Recintes buits malgrat regalar entrades a dojo. Nul·la repercussió mediàtica positiva per la coincidència amb el mundial de futbol. Un naranjito que sembla dissenyat per la senyora de l’ecce homo i una gala inaugural de pa sucat amb oli amb el camp del Nàstic més buit que ple. Una inauguració fallida malgrat els narradors de Teledeporte que hi posaven tota la voluntat per explicar una epopeia inexistent.

Fa falta que passi una mica de temps per aclarir com s’han pogut fer tan malament les coses, des de la errònia decisió inicial d’endarrerir un any la celebració, la qual cosa l’ha fet coincidir amb el mundial de futbol! Criatures…, a la curiosa exclusió de la festa, volguda, intencionada, forçada o casual, de la gent del país.

La por que sembla que hi havia a que l’independentisme aprofités la finestra per fer-se notar, a que l’himne espanyol fos xiulat o a que al Rei se l’esbronqués, ha fet disfressar Tarragona de Tabarnia. Res a dir, cadascú convida a casa seva a qui vol i amb qui se sent còmode i reserva el dret d’admissió a qui li sembla. I si l’alcalde Ballesteros, president també del comitè organitzador, ha triat aquesta imatge tabarnària pels seus Jocs del Mediterrani està en el seu dret. No se l’ha volgut jugar i Tarragona li ha girat l’esquena de la forma més natural i pacífica. Sense manifestacions, crits ni aldarulls. Sense xiulets ni esbroncades. Simplement li ha dit, ja t’ho faràs, i no ha acudit a veure cap de les competicions programades. Crec que ni la de petanca. Ballesteros ha escollit Tabarnia, la patrulla aèria de l’Àguila i els vaixells de l’Armada Espanyola, després de vantar-se de que aquests eren els “jocs de la pau”. Els retalls de premsa, quan tot hagi acabat, li diran si ha fet el que convenia. Si era aquesta la Tarragona que volia vendre al món. Si és la que volien els tarragonins.

Imagino que sí, que no el considero tan foll com per llençar-se a la piscina sense aigua, ni per jugar-se l’alcaldia per un grapat de banderes espanyoles onejades al vent.

Les opinions són lliures i subjectives, els fets no. Els fets són el que són. I el fet irrefutable és que els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2018 estan essent un fiasco.

Algú n’assumirà la responsabilitat més enllà d’escapolir-se amb declaracions de fer volar coloms? Perquè, alcalde Ballesteros, president del comitè organitzador, tot això s’ha cuinat quan Soraya Sáenz de Santamaria, en aplicació de l’article 155, manava a la Generalitat, quan Mariano Rajoy manava al Govern Central i el Rei Felip VI regnava a Espanya. Ah, i quan Albert Rivera era la gran esperança de l’Espanya “una, grande y libre”.

 

 

Anuncis
Etiquetat , , , ,