Tag Archives: Hipercor

La mirada d’aquell que està en possessió de la veritat

Jo no vaig veure l’entrevista de Jordi Évole a Arnaldo Otegi. Va ser una opció conscient i voluntària. A mesura que han anat passant els dies i que s’ha multiplicat la polèmica pel fet periodístic i pel contingut de les declaracions, encara em reafirmo més en la decisió que vaig prendre, i això que en diversos moments he estat a punt de caure en la temptació: entrar a la pàgina de la Sexta i clicar.

Vagi per endavant que recolzo personalment i professional la decisió del col·lega de fer-la perquè jo, en el seu cas, l’hauria fet. Serrant les dents, empassant saliva i preparant-la a fons. Actualment Évole és el millor en el seu gènere i està plenament capacitat i moralment autoritzat. Però jo, que sóc, com he repetit des d’aquest blog, a la fase còmoda de la vida contemplativa, estic totalment en el meu dret d’estalviar-me el discurs de l’Otegi i no haver de suportar aquella mirada que t’intimida perquè t’està indicant que és ell qui està en possessió de la veritat absoluta. Aquesta mirada perdonavides de molts predicadors religiosos, professionals de la política, comunicadors i/o opinòlegs i entrenadors de futbol, entre altres espècies, que pretenen que combreguis, imbècil de tu!, amb rodes de molí. Per sort, una de les característiques de l’home –de l’home i de la dona, es clar,  dels bascos i les basques, com diria Otegi, de les persones i els persons–, una de les virtuts diferencials inherents a l’espècie humana és la infinita capacitat d’estar equivocat.

Sentir l’Arnaldo Otegi explicar, segons llegeixo als resums, que quan ETA tenia segrestat Miguel Angel Blanco amb l’amenaça seriosa d’executar-lo, ell estava passant “un dia normal” al la platja de Zarautz amb la seva dona i els seus fills, i quan se li pregunta que com és que no va fer res per evitar-ho  la resposta és que “alguna iniciativa va haver-hi”, els budells se t’han de remoure davant del televisor. I més encara si, pel que fa a l’atemptat d’Hipercor, que es va produir pocs mesos després que Herri Batasuna aconseguís molts milers de vots a Catalunya, diu que “la intenció no era matar, sinó causar destrosses materials”. En uns grans magatzems? En horari comercial, un tarda de divendres?

Mirin. Jo feia el programa de la tarda a Catalunya Ràdio el dia de l’atemptat dels 21 morts i 45 ferits. I no oblidaré mai aquella emissió, connectant amb la mòbil desplaçada als llocs dels fets i sentint els companys explicar el terror infinit. Anys més tard, en programes que he fet a TV3, com “Cas obert” o “Temps era temps” he parlat abastament del que va succeir amb testimonis de primera mà. I no oblidaré –com oblidar-ho!– la història de l’home que va recórrer Barcelona, d’hospital en hospital, aquella matinada, preguntant desesperadament per la seva dona i les seves dues filles, mortes les tres per l’explosió.

“La intenció no era matar, sinó causar destrosses materials”.

L’home que diu això és el que surt de la presó amb un pin de l’estelada al trau, imagino que per deixar palès el seu recolzament al procés d’independència de Catalunya i per agrair l’abraçada que quatre catalans il·lustres li van anar a fer perquè, des de sempre, una part del nacionalisme català ha manifestat la seva fascinació pel basquisme, en qualsevol de les seves manifestacions. Qualsevol. Fascinació, enlluernament, idealització (diguin-li, com vulguin) que ha rebut, per cert, molt poca reciprocitat. Ja ens entenem.

Àngel Casas

Anuncis
Etiquetat , , , , , ,