Tag Archives: Wanda

Del perill groc i d’altres ximpleries

Cada cop un passet més cap a la bogeria delirant dels qui ens manen. La requisada de bufandes, samarretes i altres peces de color groc a l’estadi Wanda, dissabte passat, és una prova fefaent que aquesta colla que tallen el bacallà s’han begut l’enteniment. L’excusa? Que volien evitar la violència. Cal molt de cinisme per dir que un color genera violència i quedar-se tan ample. I és que afanar, en un estat oficialment democràtic, llegendes amb la paraula llibertat evidencia allò que tantes vegades s’ha denunciat: aquell pòsit genètic de franquisme envernissat amb unes pinzellades de constitucionalisme ranci que encara té barra lliure a l’Espanya en el segle XXI.

Al ministre Zoido, un home atabalat que deu somniar amb fantasmes grocs, amb dimonis grocs, amb puigdemonts amb icterícia, se li està demanant la dimissió des de partits catalans farts de tant disbarat i de tanta ximpleria. Però el que de debò necessita el ministre és suport psicològic. Un llarg descans en una casa de repòs.

S’entén que un governant no massa democràtic trobi perill en les paraules, en la dissensió, en la manifestació al carrer, en la desobediència civil, però que homes i dones fets i drets li tinguin por a un color i ordenin reprimir-lo crec que només Freud podria explicar-ho. Homes i dones que es confessen “novios de la muerte” i ho canten públicament, sense vergonya ni complex, i després es caguen a les calces davant del color groc, estan demanant a crits una ajuda urgent per a la seva psique.

Però el cúmul de despropòsits d’aquesta penya es veu que no té límits i cada dia va a pitjor. Ja no hi ha por al ridícul ni a esdevenir la riota general i/o internacional. Verbigràcia.

Si la imaginació teatral d’Albert Boadella, si la seva reconeguda facilitat per l’esperpent escènic, ha creat Tabàrnia, un país imaginari amb el que tants ciutadans s’hi han identificat, la imaginació febril i delirant de la Guàrdia Civil s’ha inventat el poble de Sant Esteve de les Roures, paradigma de l’independentisme i de la violència despietada contra la Benemèrita.

Com que ja no ve d’aquí i l’embolica que fa fort s’està demostrant que es la pauta seguida per les forces i cossos de seguretat de l’Estat, l’informe amb 315 actes de pretesa violència o, fins i tot, agressió contra els cossos policials que va ser enviat al jutge del Suprem Pablo Llarena, explicava en un d’ells que els episodis més violents i cruels van succeir al Poble de Sant Esteve de les Roures, “un dels manifestants, que ja havia agredit altres agents, va aprofitar la caiguda d’un d’ells, que va quedar totalment indefens, per a donar-li una brutal puntada de peu a la zona posterior del cap. En aquell mateix lloc, el conductor d’una motocicleta va intentar atropellar un policia i robar-li l’arma reglamentaria”.

Corprès i impressionat per tan extrema violència que confirmava el que ja sospitava el jutge Llarena i que ara sí que aquesta tropa d’independentistes no se li escapava i els podia engarjolar pels segles dels segles, no va caure en que darrera del lema de la Guàrdia Civil “Todo por la Patria” se’n amaga, discret, una altre “Por la Patria vale todo”, com, per exemple, situar en un poble inexistent –què cony aniran a comprovar els del Supremo!– una situació de violència inventada.

La mentida s’ha fet viral i la imaginació popular ha convertit Sant Esteve de les Roures en el municipi emblemàtic de l’independentisme. Un poble inexistent que ja té de tot: Alcalde –Josep Orni, una persona inventada també en un informe fal·laç de la Guàrdia Civil–, universitat, cos de bombers, aeroport, central nuclear i fins i tot caserna de la Guàrdia Civil.

Amb una enganyifa tan descarada i la controvèrsia entre els informes de la Benemèrita i les declaracions del ministre Montoro pel que fa al finançament del 1-O, no seria ja hora que el jutge Llarena comencés a revisar els seus autos i les seves cruels decisions?

Anuncis
Etiquetat , , , , ,